Salta al contingut

WestPoint · Mirasys

Europeu, als teus servidors, i sense lligar-te.

Mirasys és un programari de vídeo finlandès que s'instal·la a les teves màquines, enregistra als teus discs i es llicencia per càmera d'un sol cop. No és la plataforma més gran d'aquesta llista ni ho pretén: és la que contesta bé un plec que demana fabricant europeu, imatges a casa i cap dependència d'una subscripció.

Quan el plec ja ha decidit la meitat.

Hi ha projectes on l'elecció no comença per funcions. Comença per tres condicions.

Les tres apareixen juntes cada cop més: que les imatges no surtin de les instal·lacions del client, que el fabricant sigui europeu o si més no que es pugui explicar d'on ve el programari i qui en respon, i que el sistema no depengui d'una subscripció que algú pugui deixar de pagar.

Mirasys contesta les tres sense esforç, perquè és el que és: una empresa finlandesa que fa programari de vídeo per instal·lar en servidors del client, amb llicència per canal que es compra un cop. No hi ha núvol obligatori, no hi ha càmera propietària i no hi ha res que caduqui i apagui el sistema.

El problema que resol, per a qui no la coneix: tenir una instal·lació gran i ben governada —moltes càmeres, diversos edificis, operadors amb permisos diferents, arxiu llarg i exportacions que valguin com a prova— sense comprar una plataforma de les grans amb tot el que arrosseguen. És una eina d'ofici, no un catàleg.

I una dada que explica el seu recorregut: fa molt temps que és al mercat i part de la seva història ha estat fabricar el vídeo que altres marques venien amb el seu propi logotip. Això deixa una herència concreta — suporta moltíssimes càmeres, incloses les velles, i està fet perquè algú de fora l'adapti.

Com està construït.

Arquitectura clàssica de servidor, amb una separació que es nota en treballar: administrar i operar són dues eines diferents.

  • Hi ha un servidor que governa la configuració i, a sota, els servidors que enregistren. Té una conseqüència per al projecte: aquest servidor convé protegir-lo i fer-ne còpia. L'enregistrament no s'atura si es perd, però l'administració sí, i recuperar un sistema sense la seva còpia de configuració és una tarda llarga.
  • L'administració i l'operació van separades: l'administrador dona d'alta càmeres, usuaris, perfils i emmagatzematge des de la seva eina; l'operador treballa a la seva —Spotter— amb les seves vistes, els seus mapes i les seves exportacions. Això permet donar molta capacitat d'ús sense donar gens de configuració.
  • Escalat: s'afegeixen servidors d'enregistrament segons càmeres i retenció, i el conjunt segueix sent un sistema amb un sol inici de sessió. Per a diversos edificis amb xarxa pròpia entre ells és còmode; per a seus soltes amb connexió pobra, les plataformes de núvol d'aquesta llista encaixen millor, i cal dir-ho.
  • Enregistrament i redundància: discs o cabina, còpia a un segon emmagatzematge del que calgui conservar dues vegades, i servidors de reserva perquè l'enregistrament continuï si una màquina cau. És dimensionament, no casella: es calcula abans i es prova apagant una màquina al lliurament.
  • Accés des de fora: una passarel·la per a web i mòbil, amb la xarxa separada i una VPN. Aquí no hi ha un servei del fabricant que faci de porta, i això vol dir dues coses alhora — res no surt de la teva instal·lació sense que tu ho decideixis, i hi ha feina de TI que algú ha de fer.
  • SDK, integració i llicència: hi ha kit de desenvolupament i interfícies per integrar accessos, intrusió, punts de cobrament o sistemes propis. La llicència és per canal i es compra un cop; l'acord de manteniment —versions noves i suport— es renova a part, i no renovar-lo no apaga res: et deixa on eres.

On viu el vídeo, i per què aquí és fàcil d'explicar.

Aquesta plataforma no té la conversa de núvol que tenen cinc de les set que expliquem. En té una altra, i és més curta.

Els enregistraments són als discs dels teus servidors i no hi ha cap servei extern pel qual passin. Per a l'expedient de protecció de dades això vol dir que no hi ha transferència internacional per justificar ni encarregat de tractament per auditar per la banda del vídeo, i en un plec públic vol dir que una casella sencera es contesta sense peròs.

El que no desapareix, perquè no desapareix mai: qui pot veure què, quant temps es conserva, com s'informa la plantilla, com es lliura una prova i com es demostra que no s'ha tocat. Aquesta part és igual a totes les plataformes d'aquesta llista, i és on es perden els expedients.

I el que sí que cal assumir és la feina que en una plataforma gestionada fa el proveïdor: còpies de la configuració, actualitzacions, discs que se substitueixen, vigilància que tot segueixi enregistrant i l'accés remot muntat amb cap. Això ho fa el client, ho fem nosaltres amb un contracte de manteniment, o no ho fa ningú — i la tercera opció és l'habitual.

La llicència, i què passa en créixer.

Per canal i perpètua: una llicència per càmera, es compra un cop i es queda. Hi ha nivells de producte segons les funcions que calguin, així que convé encertar el nivell des del principi. El manteniment del programari és l'altra partida: dona dret a versions noves i a suport, es renova i va al pressupost del primer any i del cinquè.

Un sistema que porta sis anys sense actualitzar segueix enregistrant i comença a ser un problema per un altre costat, que és el de la seguretat del mateix programari. I en créixer el que cal mirar són les màquines i el disc: el càlcul de retenció real es repeteix cada vegada que entren càmeres noves o algú puja la resolució de les que hi ha.

Per a qui encaixa, i per a qui no.

Té un lloc molt clar, i fora d'aquest lloc hi ha opcions millors. Dir-ho és part de la feina.

Encaixa si…

El plec o la política de la casa demanen fabricant europeu, enregistrament a les teves instal·lacions i llicència que no caduqui. Si hi ha bastants càmeres en un o diversos edificis amb xarxa pròpia, operadors de debò fent servir el sistema i un parc de càmeres variat que cal integrar. I si vols una eina ordenada, amb administració i operació separades, sense pagar per quaranta coses que no faràs servir.

No encaixa si…

Tens moltes seus petites i disperses sense ningú tècnic: allà una plataforma gestionada des del núvol et donarà menys feina. Tampoc si el projecte necessita la família d'equips d'integracions més gran del mercat. I convé comprovar quin suport i quin canal hi ha al teu país abans de comprometre una instal·lació gran, perquè això es nota el dia de l'avaria i no el de la demostració.

Analítica: què porta, què se li posa i on és el sostre.

De sèrie porta el que cal per treballar: detecció de moviment per zones, avisos per horari i per estat, entrades i sortides físiques per connectar amb altres equips, cerca per temps i per esdeveniment, i una exportació acurada — la funció que més es fa servir i la que menys es valora fins que cal lliurar un vídeo a un jutjat.

El que se li afegeix: analítica de tercers integrada —comptatge, creuament de línia, ronseig, objecte abandonat, matrícules— i la que portin les càmeres bones, els esdeveniments de les quals queden a la mateixa línia de temps. El vídeo el governa el VMS i l'anàlisi es tria a part, en comptes de comprar un paquet tancat.

El sostre de la inclosa, sense maquillatge: és detecció per regles geomètriques. Rectangles, línies, mides i horaris. Serveix per a una porta que no s'hauria d'obrir a les tres de la matinada i no serveix per saber si el que passa en una nau amb gent treballant és un problema. Si algú ven el segon amb el primer, el resultat es coneix: avisos que ningú no mira al mes del lliurament.

I la declaració que toca: a la mateixa casa hi ha IRIS Neural, l'NVMS d'Infinity Neural —l'altra empresa del grup, així que és producte nostre i ho diem abans de recomanar-lo—. En moltes instal·lacions conviuen: el VMS governa càmeres, enregistrament i retenció, i IRIS aporta la comprensió de l'escena i decideix què mereix l'atenció d'una persona. Amb una plataforma oberta i als teus propis servidors aquesta convivència és de les més netes: els dos sistemes prenen els mateixos fluxos dins de la instal·lació i res no en surt.

Què hi fem nosaltres.

Una plataforma als teus servidors torna la feina al lloc on era: el projecte, el càlcul i el manteniment.

  • El dimensionament: quants servidors d'enregistrament, quin disc, quina cabina si cal, quants dies de retenció reals amb la configuració que es lliura, i què passa amb aquest número quan entrin les càmeres de l'any que ve.
  • La xarxa abans del programari: vídeo separat de la xarxa de l'empresa, cabal entre edificis, armaris, alimentació i reserva. En una instal·lació amb diversos edificis, la xarxa decideix la meitat dels problemes futurs.
  • La implantació: servidors, còpia de la configuració des del primer dia, alta de càmeres de totes les marques que hi hagi, perfils per lloc, calendaris d'enregistrament i els servidors de reserva provats apagant una màquina davant del client.
  • L'operació, que aquí es dissenya: les vistes que necessita cada lloc, els mapes, quin esdeveniment obre quina càmera i qui rep l'avís a les quatre de la matinada. Un sistema ben dimensionat amb vistes mal pensades es fa servir malament cada dia. Més les integracions amb accessos i intrusió, provades en les dues direccions.
  • La migració i el manteniment: convivència amb l'anterior, exportació del que calgui conservar de l'arxiu vell, i després actualitzacions controlades, discs, còpies de configuració, enquadraments i mesura de la retenció real. Mesurada, no estimada: són dos números diferents i el segon sempre és més optimista.

Qui l'opera després de nosaltres.

El repartiment és el clàssic, i la separació entre administrar i operar que porta la plataforma ajuda bastant a fer-ho bé.

  • TI: servidors, discs, còpies —inclosa la de la configuració del sistema, que és la que s'oblida—, actualitzacions, xarxa de vídeo, comptes i l'accés remot amb VPN. És infraestructura pròpia i s'administra com la resta de la casa.
  • Seguretat: l'operació completa, que aquí és de debò un lloc de treball. Vistes, mapes, cerca, marcadors, exportacions i l'atenció dels avisos. L'eina d'operació no deixa tocar la configuració, així que aquesta part es pot donar sencera i sense por a qui l'ha de fer servir.
  • El matís d'aquesta plataforma, i és a favor: com que administrar i operar estan separats, el repartiment es pot escriure tal qual —TI administra, seguretat opera—. En sistemes on tot es fa des de la mateixa pantalla, aquest repartiment és una promesa; aquí és una configuració.
  • La frontera que cal decidir igual: les regles i els avisos. Es configuren del costat d'administració i les decideix qui respon del risc. Cal asseure tots dos a la mateixa taula un cop l'any, perquè la instal·lació canvia i els avisos es queden com estaven.
  • A l'integrador li exigeix ofici clàssic —dimensionament, xarxa, emmagatzematge, integració— i un manteniment que de debò es faci, perquè no hi ha cap proveïdor al núvol vigilant l'estat del teu sistema. I conèixer la plataforma: és menys comuna que les grans, així que qui la munta l'ha d'haver muntat abans.
  • Formació en dos nivells —operació i administració— i la documentació de sempre més una cosa pròpia d'aquí: el procediment de recuperació del servidor de configuració, amb la seva còpia i els seus passos. Més arquitectura, càlcul de retenció, full per càmera, vistes i avisos en llenguatge normal, i les claus d'administrador a nom del client.

Començar

T'ho demana el plec, o t'ho demana el sentit comú?

Les dues raons porten a la mateixa conversa. Explica'ns quantes càmeres hi ha, en quants edificis, quina retenció necessites i quines condicions t'imposa qui aprova el projecte, i et diem si aquesta plataforma és la resposta o si en el teu cas n'hi ha una altra que et donarà menys feina.