WestPoint · AxxonSoft
AxxonSoft fa programari de vídeo amb una idea diferent de la de gairebé tothom: l'anàlisi corre al servidor, sobre les càmeres que ja tens, siguin velles o noves. Això obre portes que altres plataformes tanquen i porta les seves pròpies factures — en màquines, en ajust i en preguntes de compres.
Aquest és l'escenari on aquesta plataforma s'entén de cop.
Hi ha instal·lacions grans —una fàbrica, un complex municipal, un port, un hospital— amb un parc de càmeres fet per capes al llarg de quinze anys: marques i generacions diferents, cap amb analítica a dins. Demanar analítica allà sol voler dir canviar les càmeres, i canviar dues-centes càmeres és un projecte que no s'aprova.
AxxonSoft ataca això: els detectors corren al servidor, així que el que cal per analitzar no és una càmera nova, és capacitat de càlcul a la màquina. Una càmera de fa deu anys que continuï donant una imatge decent pot participar en un comptatge o en una detecció de zona.
I porta dues eines que es reconeixen així que es fan servir un cop: una permet revisar hores d'enregistrament en minuts, perquè ajunta a la mateixa vista el que va passar en moments diferents; l'altra busca dins de l'arxiu pel que va passar i no per l'hora —un objecte que va entrar en aquesta zona, un vehicle d'aquest color—. Qui hagi revisat un cap de setmana sencer d'enregistrament sap quant val això.
Té a més una segona plataforma, més antiga i d'una altra naturalesa, per ajuntar en una consola vídeo, accessos, incendis i sistemes de planta. És el camí d'instal·lacions industrials o crítiques on el vídeo és una part del conjunt.
Una plataforma clàssica, als teus servidors, amb una particularitat que ho condiciona tot: l'analítica menja màquina.
Dues converses que no es poden deixar per al final. Totes dues són de compres i de compliment.
La primera és d'origen i de cadena de subministrament. En molts plecs europeus —i en gairebé tots els de sector públic i infraestructura crítica— avui es pregunta d'on ve el programari, quina empresa respon del contracte, on és el suport i quines garanties hi ha de continuïtat i d'actualitzacions. Amb AxxonSoft aquesta pregunta es fa abans de projectar i es respon amb documentació del fabricant i de la seva representació al teu país. No la contestem nosaltres: ens assegurem que estigui contestada abans que ningú signi.
La segona és de seguretat del mateix sistema, i val per a qualsevol plataforma amb molt parc antic al darrere. Un sistema de vídeo és programari exposat a la xarxa d'una empresa: cal saber amb quina periodicitat publica correccions el fabricant, qui les aplicarà, en quina xarxa viuen els servidors i les càmeres i qui hi entra des de fora. Quan la resposta és «ja ho mira l'instal·lador», no hi ha resposta.
I una dada a favor: el vídeo es queda a casa. No hi ha núvol obligatori ni subscripció que governi el sistema, i per a una instal·lació que ha d'explicar on són les imatges això simplifica l'expedient. L'accés remot es resol amb VPN i amb la xarxa ben separada, que és feina de TI — i cal dir que ho és.
Quan l'analítica corre al servidor, el servidor deixa de ser un lloc on es guarden fitxers. Cada detector sobre cada càmera consumeix, i els que treballen amb xarxes neuronals demanen targeta gràfica. El compte no és «quantes càmeres»: és quantes càmeres, amb quants detectors cadascuna, a quina resolució i a quantes imatges per segon.
Per això el pressupost té dues parts i la segona s'oblida: llicències i màquines. Hem vist instal·lacions on l'analítica es va comprar i no es va encendre mai del tot, perquè el servidor donava per enregistrar i no per pensar. L'avantatge del mateix model és real: s'afegeix analítica sense tocar cap càmera ni pujar a cap pal, així que comptar vehicles en un accés ja enregistrat és llicència i capacitat, no obra.
És una plataforma d'instal·lació gran i amb parc heretat. Fora d'aquí hi ha opcions més còmodes.
Tens moltes càmeres de marques i edats diferents i no les canviaràs. Si necessites analítica sobre el que ja hi ha posat, o revisar arxiu sovint i de pressa. Si el vídeo ha de conviure a la mateixa consola amb accessos, incendis o sistemes de planta. Si vols que tot es quedi als teus servidors. I si hi ha equip tècnic —propi o nostre— capaç de sostenir una plataforma amb molts ajustos.
Busques posar en marxa vint seus petites amb poca feina: això és el contrari. Tampoc si la política de compres exigeix un fabricant d'una procedència concreta, o una llista llarga de referències locals i certificacions: aquella conversa cal guanyar-la abans i de vegades no es guanya. I tampoc si ningú ajustarà els detectors, perquè una analítica de servidor sense ajustar produeix avisos que s'acaben apagant.
Aquí l'analítica no és un afegit, és l'argument: un catàleg ampli de detectors al servidor —zones, encreuaments, deambulació, objecte abandonat o retirat, comptatge de persones, aforament, vehicles i matrícules, fum i foc en algunes versions— i la cerca forense, que consisteix a preguntar a l'arxiu pel que va passar i no per l'hora.
El que se li afegeix: el propi del fabricant per mòduls, l'analítica de les càmeres bones que hi hagi i el que s'integri per la interfície de programació. I cada cosa que s'afegeix torna al mateix lloc: cal màquina.
El sostre, que amb tant catàleg cal dir més clar: són detectors. Detecten patrons definits i necessiten que algú els ajusti per a aquella càmera, aquella llum i aquella escena. Funcionen molt bé en allò delimitat —una zona, una línia, un recompte— i es queden curts quan la pregunta és interpretativa: si el que passa allà és normal o no, amb tres coses alhora. Cap nombre de detectors no arriba a això, i prometre-ho és el que fa que al cap d'un mes s'apaguin els avisos.
I la declaració obligada: a la mateixa casa hi ha IRIS Neural, l'NVMS d'Infinity Neural —l'altra empresa del grup, producte nostre, i ho diem abans de recomanar res—. En moltes instal·lacions conviuen: el VMS governa càmeres, enregistrament i retenció, i IRIS aporta la comprensió de l'escena, que és la pregunta interpretativa de la qual acabem de parlar. Amb una plataforma oberta i als teus servidors la convivència és tècnica i sense sorpreses: totes dues parts miren els mateixos fluxos, sense duplicar càmeres i sense treure vídeo de la instal·lació.
En aquesta plataforma l'integrador es nota més que en cap altra. Per bé i per mal.
És la plataforma que més exigeix a qui la manté, i la que més torna quan hi ha algú al darrere.
Gairebé ningú tria programari de vídeo mirant una sola plataforma. Aquestes són veïnes de la mateixa conversa, i l'índex porta a les vint.
Començar
Si la resposta són moltes i de diverses generacions, aquesta és una de les converses que val la pena tenir. Explica'ns què hi ha posat, què t'agradaria poder detectar i què exigeix el teu departament de compres, i et diem què es pot fer amb el que tens, quina màquina caldria i on són els límits.
