Les mateixes cinc, i aquí amb respostes diferents de les d'una plataforma amb càmera pròpia. Convé no copiar conclusions d'una a l'altra.
On viuen els enregistraments: en dos llocs, el pont de la seu i el centre de dades del proveïdor. Quin és aquell centre i en quina regió és una clàusula del contracte, i hi ha regions europees. Quina et correspon i què passa si demà canvia es demana per escrit i es guarda amb l'expedient.
Si cau la línia es continua enregistrant al pont i, en tornar, es puja el que quedava pendent. Mentre està caiguda no hi ha accés des de fora ni alertes. I hi ha un límit que sí que pot perdre vídeo: si el tall dura més del que aguanta el disc del pont, el més vell se'n va. Aquell número es calcula i s'escriu.
El cost de pujar vídeo és la conversa d'aquesta plataforma, i no és el pic: és el cabal sostingut, vint-i-quatre hores al dia, en una línia contractada pensant a baixar. Es calcula càmera per càmera abans de signar, i si no dona hi ha tres sortides — menys qualitat contínua, pujar a certes hores, o millorar la línia. La quarta, posar-ho i veure què passa, es paga en vídeo que no hi és.
RGPD i transferències internacionals: el proveïdor és de fora de la UE encara que la regió sigui europea, així que cal el de sempre — contracte d'encarregat, garanties de la transferència, anàlisi prèvia quan toca, informació a la plantilla i registre d'activitats verídic. És un tràmit, i es fa abans.
I la dependència, que aquí és d'una altra naturalesa: les càmeres són teves i parlen protocols estàndard, així que el dia que marxis es queden i les agafa un altre sistema. El que no s'emporta ningú és l'arxiu al núvol, que cal exportar abans de tancar el servei. El que es lloga aquí és el servei, no la instal·lació.