Salta al contingut

WestPoint · Eagle Eye Networks

El núvol no treu la caixa de la seu. La fa més tonta.

Eagle Eye Networks és vídeo al núvol que funciona amb les càmeres que ja tens. A cada seu continua havent-hi un aparell, però deixa de ser l'enregistrador del qual depèn tot i passa a ser un pont: recull, guarda una mica i puja.

Vint seus, vint enregistradors, zero persones.

El problema que resol gairebé mai no és de vídeo: és de manteniment.

Una cadena amb vint botigues té vint enregistradors, cadascun amb el seu disc, la seva versió i la seva manera pròpia de fallar. Ningú de la botiga sap que el disc de la rebotiga fa quatre mesos que no enregistra la càmera del magatzem, i no se sabrà fins al dia que calgui aquella imatge.

Aquí el repartiment canvia: a cada seu un pont —un aparell petit— parla amb les càmeres que ja hi ha pels protocols de sempre, guarda el més recent en local i puja la resta. La gestió, els usuaris i l'estat de totes les seus són en una sola pàgina: si el pont de la botiga set fa un dia que no envia res, surt allà en vermell.

I un detall que la separa de les plataformes amb càmera pròpia: no cal llençar el que hi ha posat. Si les càmeres són decents i parlen protocols estàndard, hi entren. Això converteix una renovació de programari en un projecte de setmanes en comptes d'una inversió de maquinari.

Com està construït.

Tot gira al voltant del pont i d'una decisió: què puja, quan i amb quina qualitat.

  • El pont és el que treballa: recull els fluxos, els guarda al seu disc i els envia segons el que s'hagi configurat. El dimensionament consisteix a triar quants dies aguanta en local, i això no és caprici — és quant pot estar caiguda la línia d'aquella seu sense perdre res.
  • El que puja no és tot a la brava: de manera contínua hi va una versió lleugera del vídeo, i la qualitat completa segons la retenció contractada o quan es demana. Aquell ajust decideix la factura de la línia i el que de debò tindràs d'aquí a tres mesos, així que ha d'estar escrit al lliurament, càmera per càmera.
  • Escalat: s'afegeixen seus, no servidors. Cada seu és un pont més a la mateixa consola i no hi ha màquina central del costat del client, així que una cadena passa de vint a seixanta locals sense redissenyar res.
  • Redundància: l'enregistrament viu en dos llocs —pont i núvol—, cosa que resol el problema clàssic que s'emportin l'enregistrador. I a l'inrevés: una càmera penjada d'un únic pont depèn d'aquell pont. Si la seu és crítica, o n'hi ha dos, o s'accepta el risc sabent-ho.
  • Accessos i intrusió s'integren, no s'unifiquen, i els avisos de vídeo poden viatjar cap a una central receptora d'alarmes. L'API és de les més obertes d'aquest grup: permet creuar una venda del punt de cobrament amb la imatge d'aquell segon, o muntar un panell propi amb l'estat de les seixanta botigues.

Les cinc preguntes del núvol.

Les mateixes cinc, i aquí amb respostes diferents de les d'una plataforma amb càmera pròpia. Convé no copiar conclusions d'una a l'altra.

On viuen els enregistraments: en dos llocs, el pont de la seu i el centre de dades del proveïdor. Quin és aquell centre i en quina regió és una clàusula del contracte, i hi ha regions europees. Quina et correspon i què passa si demà canvia es demana per escrit i es guarda amb l'expedient.

Si cau la línia es continua enregistrant al pont i, en tornar, es puja el que quedava pendent. Mentre està caiguda no hi ha accés des de fora ni alertes. I hi ha un límit que sí que pot perdre vídeo: si el tall dura més del que aguanta el disc del pont, el més vell se'n va. Aquell número es calcula i s'escriu.

El cost de pujar vídeo és la conversa d'aquesta plataforma, i no és el pic: és el cabal sostingut, vint-i-quatre hores al dia, en una línia contractada pensant a baixar. Es calcula càmera per càmera abans de signar, i si no dona hi ha tres sortides — menys qualitat contínua, pujar a certes hores, o millorar la línia. La quarta, posar-ho i veure què passa, es paga en vídeo que no hi és.

RGPD i transferències internacionals: el proveïdor és de fora de la UE encara que la regió sigui europea, així que cal el de sempre — contracte d'encarregat, garanties de la transferència, anàlisi prèvia quan toca, informació a la plantilla i registre d'activitats verídic. És un tràmit, i es fa abans.

I la dependència, que aquí és d'una altra naturalesa: les càmeres són teves i parlen protocols estàndard, així que el dia que marxis es queden i les agafa un altre sistema. El que no s'emporta ningú és l'arxiu al núvol, que cal exportar abans de tancar el servei. El que es lloga aquí és el servei, no la instal·lació.

La subscripció, i com creix.

Es paga per càmera i pel que aquella càmera guarda: dies de retenció i qualitat. Té un parany de pressupost que convé veure venir — el cost no creix només en afegir càmeres, creix quan algú decideix que cal més retenció. Passar de trenta a noranta dies en cent càmeres no és un ajust, és un altre contracte.

Per això la feina útil és abans: quants dies calen a cada punt, perquè la càmera de la caixa i la del moll no necessiten el mateix que la del passadís. I a la mateixa taula cal ficar-hi el que desapareix: renovacions d'enregistradors, visites per un disc, versions desaparellades i el cost de no saber que alguna cosa no enregistrava.

Per a qui encaixa, i per a qui no.

La resposta depèn menys de la seguretat que de la línia de cada lloc.

Encaixa si…

Tens moltes seus petites o mitjanes, càmeres ja posades i ningú tècnic a dins. Si necessites saber des d'una pantalla quina seu no està enregistrant. Si el vídeo ha de viatjar cap a una central receptora d'alarmes o cap a un sistema propi. I si la línia de cada seu dona per pujar, que és la condició que mana sobre les altres.

No encaixa si…

És una sola instal·lació gran amb centenars de càmeres de molta resolució: allà el compte del núvol deixa de sortir. Tampoc si hi ha connexions dolentes o cares que no es poden millorar, si el plec exigeix que les imatges no surtin de les instal·lacions, o si hi ha un centre de control vigilant en directe moltes càmeres alhora.

Analítica: què porta, què se li posa i on és el sostre.

De sèrie: cerca per moviment i per objecte, filtres per trobar una persona o un vehicle en hores d'enregistrament, avisos per zona i per horari, i l'estat de salut de cada càmera — que en una cadena és la funció més rendible de totes encara que no la vengui ningú.

El que se li afegeix: matrícules, analítica extra contractada com a servei i, sobretot, el que es munta per l'API. Creuar vídeo amb les vendes, amb els temps de cua o amb les entrades de magatzem és feina d'integració, i aquí es pot fer.

El sostre de la inclosa és el de la seva arquitectura: a qualitat completa i al moment s'analitza el que té davant el pont; al núvol, el que hagi pujat. Si es puja poca qualitat per estalviar línia, l'analítica treballa amb aquella poca qualitat. És una cadena, i la baula més estreta mana.

I el que ens toca declarar: a la mateixa casa hi ha IRIS Neural, l'NVMS d'Infinity Neural, l'altra empresa del grup — producte nostre, i ho diem abans de recomanar-lo. En moltes instal·lacions conviuen: el VMS governa càmeres, enregistrament i retenció; IRIS aporta la comprensió de l'escena. Aquí la convivència és de les netes, perquè les càmeres són estàndard i els dos sistemes poden agafar la imatge a la mateixa seu, a qualitat completa, sense barallar-se per la pujada.

Què fem nosaltres.

En una plataforma de núvol la feina se'n va tota a la preparació.

  • L'estudi de cada seu abans de prometre res: quines càmeres hi ha, quines serveixen, quins protocols parlen, quina línia té i quanta pujada real dona un dimarts a les onze. Mesurada, no la del fullet de l'operador.
  • El dimensionament: quin pont va a cada lloc, quants dies aguanta en local, quina qualitat puja cada càmera i quants dies de núvol mereix cadascuna. Amb el número de pujada sostinguda al costat, que és el que decideix si això funciona.
  • La implantació: ponts, xarxa de vídeo separada de la de l'empresa, càmeres donades d'alta una per una i comprovades de dia i de nit, i perfils d'usuari per lloc de treball.
  • La posada en marxa del que avisa: quins esdeveniments generen quin avís, a qui, en quin horari i què fa qui el rep. Amb la integració amb la central receptora d'alarmes provada provocant l'esdeveniment de debò.
  • La migració i el manteniment: convivència amb els enregistradors vells, exportació del que calgui conservar i després la retirada. Després enquadraments, control que cada càmera puja el que ha de pujar, avís de seus silencioses i una revisió anual del contracte.

Qui ho opera després de nosaltres.

El repartiment és més fàcil que en un sistema clàssic, i hi ha un lloc on continua calent un tècnic: la xarxa.

  • TI: la xarxa de cada seu, la línia, la separació del trànsit de vídeo, els comptes i el doble factor. No hi ha servidors de vídeo, però sí una dependència nova i permanent de la connexió. Quan la botiga set canvia d'operador i ningú no avisa, qui se n'assabenta és el sistema de vídeo.
  • Seguretat o el responsable de cada seu: veure, buscar, marcar, exportar per a la policia o l'assegurança i atendre un avís. És una pàgina web i s'aprèn en un matí, cosa que permet donar a l'encarregat de cada local accés a les seves càmeres i a res més.
  • El matís que en una cadena importa: amb vint seus hi ha vint encarregats, i canvien. Si ningú no revisa qui continua tenint accés, el sistema acaba amb comptes de gent que ja no hi treballa. Aquella revisió és d'algú amb nom, i es decideix al lliurament.
  • A l'integrador li exigeix saber de xarxes i d'amplada de banda més que de programari de vídeo. Els problemes aquí gairebé mai no són del programa: són de la línia, del commutador, de la qualitat configurada o d'una càmera vella que tanca la connexió cada dues hores.
  • Formació: un matí per a l'ús diari, amb una pàgina per seu. I una sessió amb TI sobre què passa quan cau la línia i com es comprova l'estat d'un pont. Que algú del client sàpiga distingir «no enregistra» de «no puja» estalvia la meitat de les trucades.
  • Documentació: llista de seus amb el seu pont, la seva línia i la seva pujada calculada; full de cada càmera amb el que veu, el que puja i els dies que guarda en local i al núvol; mapa de perfils; regió d'emmagatzematge i contracte de tractament; i els comptes d'administrador a nom del client.

Començar

Quanta pujada té la teva seu més fluixa?

Amb aquesta plataforma és la primera pregunta i gairebé l'única que pot tombar el projecte. Si ens dius quantes seus són, quines càmeres hi ha, quina línia té cadascuna i quants dies d'enregistrament necessites, et donem el càlcul de pujada i de cost abans que compris res — i si no surt, t'ho diem llavors.