Quantes persones hi ha aquí dins. I que el número aguanti.

Qualsevol pot posar un comptador en una porta. Hi ha sensors de barrera per cent euros, hi ha analítica en gairebé totes les càmeres modernes i hi ha fulls de càlcul amb el número que va apuntar algú. Tots donen un número.

El problema arriba el dia que aquell número ha de sortir de casa teva. Ho pregunta una inspecció quan cal justificar un aforament. Ho pregunta el propietari quan el lloguer es calcula per afluència. Ho pregunta l'anunciant que paga per impactes. Ho pregunta el comitè quan cal decidir quant personal posar un dissabte. I ho pregunta un jutge, si alguna cosa va anar malament i cal reconstruir quanta gent hi havia.

En aquell moment «ho compta un sistema que tenim» no val. Cal poder dir qui ha comprovat que aquell sistema compta bé — i que aquell algú no siguem nosaltres.

El Centre Espanyol de Metrologia és l'organisme que a Espanya decideix si un instrument mesura bé. És el mateix que homologa una bàscula de carnisseria, un sortidor de gasolina o un radar de trànsit: quan compres un quilo d'alguna cosa, el CEM hi és al darrere perquè sigui un quilo.

Homologar no vol dir que el sistema no s'equivoqui mai. Vol dir que un organisme independent va mesurar quant s'equivoca, en quines condicions, i ho va posar per escrit amb el seu segell. Això és exactament el que cal quan el número va a un expedient: no una promesa del fabricant, sinó el mesurament d'un tercer que no ven el producte.

La precisió que recull aquesta homologació és del 98 al 99 %. No és una xifra nostra i per això es pot dir: és la que va mesurar qui va homologar, i és al document.

I compte amb l'abast, que és on sol haver-hi trampa: l'homologat és el comptatge de persones fet tal com marca el protocol, amb la càmera on ha d'estar i amb l'enquadrament que exigeix. Muntat d'una altra manera compta igual de bé o de malament, però ja no està homologat. Això s'ha de dir abans d'instal·lar, no després.

Que sigui el més precís del mercat. No ho sabem: per afirmar-ho caldria haver mesurat tots els altres en les mateixes condicions, i no ho hem fet. El que sí que sabem i es pot comprovar és que és l'únic europeu homologat per fer això de manera autònoma.

Que tingui efectivitat absoluta. No existeix. Un sistema que mira imatges s'equivoca, i el valor d'aquest és justament que algú de fora va mesurar quant.

Que funcioni igual muntat de qualsevol manera. No: l'homologació cobreix un muntatge concret, i si la teva porta no permet aquell muntatge, t'ho diem abans de vendre't res.

I que serveixi per a tot. Això compta persones. No les identifica, no les reconeix i no sap qui són — per disseny, com s'explica més avall.

La diferència entre comptar i comptar bé és no perdre ningú de vista. Un sistema que detecta persones en fotogrames solts compta dues vegades qui s'atura a la porta i no compta qui passa tapat per un altre.

Aquí cada persona se segueix com un rastre continu des que entra a l'àrea de comptatge fins que en surt, així que creuar la línia dues vegades no suma dos. En aglomeració, que és on tots els comptadors es trenquen, és l'única cosa que sosté el número.

I descarta el que no és una persona. Un carret de la compra, un cotxet de nadó, una caixa, un paraigua, l'ombra d'algú a les set de la tarda. Tots ells es mouen i tots ells fan que un comptador barat compti de més.

La càmera s'instal·la en angle zenital, mirant cap avall. Des d'allà el que es veu d'una persona és la part superior del cap i les espatlles — no la cara, no els trets, res que permeti distingir algú d'un altre algú.

Això no és una configuració que es pugui desactivar: és on està posada la càmera. Un sistema que compta des de dalt no pot identificar ni que volgués, i aquesta és la diferència entre complir el RGPD per disseny i complir-lo per promesa.

Compta persones; no sap qui són, no les reconeix entre visites i no guarda res que permeti fer-ho després. Quan algú pregunta si això és reconeixement facial, la resposta és que no pot ser-ho.

Aforament actual, màxim i mitjà. Entrades i sortides per accés. Total de passos. I la dada que gairebé ningú no té: per on entra la gent de debò, que gairebé mai no és per on es pensava.

Les estadístiques s'actualitzen cada minut, així que serveixen per decidir ara —obrir una altra porta, enviar algú a una cua— i no només per a l'informe del mes que ve.

I com que el criteri no canvia, la sèrie històrica val. Comparar aquest novembre amb l'anterior és una comparació de debò i no dues estimacions posades l'una al costat de l'altra.

Amb la majoria de les càmeres IP del mercat. Quines exactament a la teva instal·lació depèn de la teva instal·lació: d'on estan posades, de quin angle tenen i de què s'hi veu. Això es comprova abans de prometre res.

No publiquem una llista de marques compatibles perquè una llista de marques diu a qui en té una altra que el seu cas no encaixa, i normalment no és veritat. La pregunta útil no és quina marca tens: és on és aquella càmera i què s'hi veu.

I si la càmera que hi ha no permet el muntatge que exigeix l'homologació, es diu. Comptar es pot comptar igual, però llavors ja no és un número homologat — i si el que necessitaves era el paper, val més saber-ho abans.

Abans de parlar de preu cal veure una cosa: on és la càmera que vigila aquell accés i què s'hi veu. L'homologació exigeix un muntatge concret, i en algunes portes aquell muntatge no hi cap.

Si hi cap, això s'instal·la sobre el que ja hi ha i el número comença a sortir des del primer dia. Si no hi cap, hi ha dos camins: moure la càmera —que de vegades és mitja hora i de vegades és una obra— o comptar sense homologar, que serveix per operar però no per a un expedient.

Els tres camins són respostes vàlides. La que no val és descobrir-ho el dia de la inspecció.