Vam començar posant càmeres. Seguim fent que entenguin.

El 2006 la feina era posar càmeres i que funcionessin. Es feia bé i es continua fent: bancs, fàbriques, transport, esdeveniments. Res d'això ha deixat de fer falta, i qui digui que la intel·ligència artificial ho substitueix no ha pujat mai a un pal.

Però amb els anys es va fer evident una cosa incòmoda. Cada instal·lació nova afegia pantalles a una sala on el nombre de persones mirant no creixia. S'enregistrava cada cop més i es veia cada cop menys, i el vídeo va passar a ser el que es consulta després que passi alguna cosa en comptes del que avisa mentre està passant.

Infinity Neural neix el 2011 per resoldre això, i no per vendre una altra cosa: la mateixa càmera que ja hi era comença a entendre el que té al davant. És la mateixa idea de sempre, acabada.

L'alternativa de sempre és «líders del sector», «excel·lència», «solucions integrals». Frases que valen per a qualsevol i que per això no diuen res de ningú. Nosaltres preferim dir en què som bons i en què no, que és una conversa que es pot comprovar.

Som bons a mirar una instal·lació i saber què se'n podrà treure. A posar una càmera on ha d'estar i no on és còmode. A afinar una detecció per a una escena concreta fins que deixa de fallar. I a respondre de les dues coses alhora, que és el rar: gairebé ningú té sota el mateix sostre qui decideix l'alçada del pal i qui decideix què s'entén d'aquesta imatge.

I hi ha una cosa mesurada per algú de fora, que és l'única manera seriosa de dir que una cosa funciona: el comptatge de persones està homologat davant el Centre Espanyol de Metrologia. No ho diem nosaltres, ho diu un organisme que no ven el producte.

No prometem cent per cent de precisió. Un sistema que mira imatges s'equivoca, i qui digui el contrari no n'ha posat mai cap en producció. El que es pot fer és mesurar quant s'equivoca i en quines condicions, i això sí que ho ensenyem.

No prometem zero falses alarmes. Prometem treballar perquè siguin poques, perquè un sistema que avisa cinc cops per nit per una branca deixa de ser un sistema de seguretat a la tercera setmana: qui està de guàrdia aprèn a ignorar-lo.

No prometem que n'hi hagi prou amb les càmeres que tens. De vegades n'hi ha prou. De vegades la resposta és que aquesta càmera no dona per al que vols i s'ha de moure, i això ho diem a la visita tècnica i no el dia de l'incident.

I no prometem terminis genèrics ni preus tancats per catàleg. Una instal·lació de dotze càmeres i una de sis-centes no s'assemblen en res, i donar un número abans de mirar és una manera educada de mentir.

Un sistema de seguretat no es compra: es manté. El dia de la instal·lació tot funciona. El que decideix si d'aquí a tres anys encara serveix és si algú el revisa, si es proven les alarmes, si es netegen i es recol·loquen les càmeres que han deixat de veure-hi bé i si les regles s'actualitzen quan canvia l'operativa. Això no ho aguanta un proveïdor sol.

Per això els projectes que surten bé tenen a dins una persona amb nom: el cap de seguretat, el d'operacions, el de planta. Algú que decideix què es vigila, a qui s'avisa i què es canvia quan canvia la feina. Els que s'apaguen són els que no la tenen, i s'apaguen sempre igual: ningú mira els avisos, algú els silencia, i l'any següent el sistema és una despesa que ningú defensa.

I hi ha una conversa que sabem com acaba: la que comença amb una llista de càmeres i la pregunta de a quant surt cadascuna. Aquí l'honest és dir que no som els més barats i no ho serem, perquè la meitat del que cobrem és el projecte que es fa abans i el manteniment que es fa després, i això no apareix en el preu per càmera.

No és arrogància. És que un sistema muntat per a qui no el vol s'apaga sol, i llavors hi hem perdut tots dos.

Gairebé tothom compra aquestes dues coses per separat, i aquí comença el problema. La càmera la posa una empresa, el programari el posa una altra, i el dia que alguna cosa no veu el que havia de veure hi ha dos proveïdors a la mateixa reunió explicant que la culpa és de l'altre. No és mala fe: és que cap dels dos pot arreglar la meitat de l'altre.

Aquí qui decideix l'alçada del pal i qui decideix què s'entén d'aquesta imatge treballen a la mateixa casa i es parlen abans que es foradi la paret. Això canvia l'ordre de les preguntes: si aquesta càmera haurà de llegir una matrícula algun dia, se sap a la visita tècnica, no dos anys després amb l'obra feta.

WestPoint fa seguretat electrònica sencera: enginyeria de sistemes, sistemes de càmeres, control d'accessos, control d'intrusió i detecció d'incendis. Dissenya, instal·la i manté, amb suport 24 × 7, en empreses, banca, transport i fàbriques. I munta i desmunta la seguretat temporal d'esdeveniments massius, que és un altre ofici i amb altres terminis.

Infinity Neural fa que aquestes càmeres entenguin el que veuen, i ho fa de dues maneres. A mida, estudiant la teva escena i afinant la detecció per al teu cas concret, que és la màxima precisió possible en AQUEST cas. I amb IRIS Neural, un sistema que cobreix la instal·lació sencera i funciona amb el cable d'internet desconnectat.

Gairebé cap instal·lació real porta només una de les dues. El normal és IRIS cobrint totes les càmeres i dues o tres deteccions a mida on de debò importa.

Es comença mirant. Una càmera teva, la que vulguis: on és, quin angle té, què es veu des d'allà a les sis de la tarda i a les sis del matí. D'aquí surt el primer que diem, que de vegades és que no es pot, i això també és una resposta.

Si es pot, es fa petit abans de fer-ho gran: unes quantes càmeres i una o dues regles, comprovant que detecta el que s'espera. Ningú s'ha de creure res. Després es creix des d'aquí.

I es queda algú. El manteniment no és una línia del pressupost: és el que fa que d'aquí a tres anys el sistema encara serveixi per al que es va comprar.

No prometem cent per cent de precisió, ni zero falses alarmes, ni compatibilitat amb tot. Un sistema que mira imatges s'equivoca, i qui digui el contrari no n'ha posat mai cap en producció.

El que sí que fem és dir què es pot fer avui, què no, i què caldria mirar abans de respondre. Quan una cosa està mesurada per un tercer —com el comptatge de persones davant el Centre Espanyol de Metrologia— ho ensenyem. Quan no ho està, també ho diem.