WestPoint · Programari de vídeo · Johnson Controls · exacqVision
exacqVision és el programari de vídeo de Johnson Controls i el seu argument és sempre el mateix: es fica en instal·lacions que ja existeixen, amb càmeres de moltes marques i molts anys, amb analògic per codificador i amb equips de la mateixa casa. Això és veritat i és útil. El que cal explicar és on deixa de ser veritat.
L'escenari: un hospital, un complex municipal, una xarxa d'escoles o una fàbrica amb quinze anys de capes a sobre.
Analògic a l'ala vella, tres marques d'IP comprades en anys diferents, dos enregistradors que ningú no sap qui va posar i un cablejat que en part aguanta. Demanar «un sistema nou» allà vol dir gairebé sempre canviar-ho tot, i canviar-ho tot és un projecte que no s'aprova.
exacqVision ataca això: llista de dispositius llarga, inclosos models amb anys a sobre, analògic per codificador, servidor sobre Windows o sobre Linux i equips tancats de la mateixa casa per a qui no vol muntar res. Amb això el projecte es pot fer per fases, edifici a edifici, en comptes de de cop.
I hi ha una segona raó per la qual apareix en un projecte, que no és tècnica: és de la mateixa casa que una plataforma de control d'accessos enterprise i que una línia clàssica d'intrusió i accessos. Quan el client ja té alguna de les dues, el vídeo d'aquesta casa arriba amb la integració resolta i un sol contracte de suport.
Una plataforma clàssica, als teus servidors, amb dues peces que s'obliden al pressupost.
Primer, el que sí que és veritat. I després els quatre llocs on la frase es trenca, que són els quatre que apareixen en una migració real.
Veritat: la llista de dispositius arriba a models que altres plataformes ja han deixat enrere, l'analògic entra per codificador, ONVIF cobreix la resta i un servidor modest fa la feina. Això permet entrar sense enderrocar, i permet fer-ho per fases amb el pressupost de cada any.
Primer límit, i és absolut: els enregistraments antics no migren. Ni aquí ni en cap plataforma d'aquesta llista, digui el que digui qui te la vengui. Es deixa el sistema vell en només lectura fins que caduqui la seva retenció, o s'exporta l'imprescindible en un format que s'obri sense el seu programa d'aquí a dos anys. Aquesta convivència costa espai, llicències i hores, i va al pressupost des del primer dia.
Segon: conservar la càmera no conserva la imatge. Una càmera analògica a través d'un codificador dona exactament la imatge que donava: no es llegeix una matrícula que no es llegia, ni una cara. El codificador és un pont perquè aquesta càmera segueixi al sistema mentre se substitueix, no una millora — i a més consumeix la seva llicència de canal com qualsevol altra.
Tercer: «suportat» té graus, i el fullet els ajunta. ONVIF vol dir que es veu i s'enregistra. Les funcions pròpies de la càmera —les seves metadades d'analítica, les seves posicions, el seu doble flux configurat des del programari— demanen un controlador específic per a aquest model i aquest microprogramari. I una càmera que ja no rep microprogramari és un problema de seguretat a la teva xarxa, la vegi el VMS o no.
Quart: els sistemes heretats d'altres marques es miren un a un. Quin equip, quina versió, quines funcions viatgen i qui manté aquest connector. Es verifica abans de l'oferta, no després de signar-la, perquè és el punt exacte on una transició tranquil·la es converteix en una substitució no pressupostada.
I va la conclusió incòmoda, que és la part que fa útil aquesta pàgina: de vegades la resposta honesta després de l'inventari és que mitja instal·lació se n'ha d'anar. Dir-ho abans de signar és la diferència entre una transició i una sorpresa, i ho diem encara que espatlli l'oferta — també la nostra.
Per canal, amb gammes a sobre. Les gammes no són cosmètiques: allà hi viuen la tolerància a fallades, la capa que gestiona molts sistemes i algunes integracions. Triar gamma és triar sostre, i és la decisió més cara de desfer de tot el projecte.
A sobre hi va el contracte anual de suport del fabricant, que és el que dona dret a les versions noves. I aquí hi ha la factura que sorprèn tres anys després: deixar-lo caure no apaga res —el sistema segueix enregistrant i es queda quiet—, però reprendre'l dos anys més tard no sempre s'arregla pagant els dos anys. Les condicions de reincorporació es pregunten per escrit ABANS de deixar-lo caducar, no després.
I l'efecte de quedar-se quiet en una instal·lació com aquesta pitja més que en d'altres: les càmeres que compris d'aquí a tres anys necessiten un controlador que ve en versions noves. En un parc que ja és mixt, quedar-se sense poder afegir models nous és quedar-se sense poder seguir el pla per fases que justificava la compra.
Fora de la llicència queda el que de debò creix: l'emmagatzematge, els codificadors de l'analògic —que es paguen per canal i s'obliden al primer full— i el sistema operatiu on visqui el servidor.
Té el perfil de client més clar d'aquestes sis, i això fa la conversa fàcil en els dos sentits.
Tens un parc fet per capes que no es llençarà i un pressupost que obliga a anar per fases. Si ja tens accessos o intrusió d'aquesta casa. Si el teu TI prefereix Linux, o prefereix un equip tancat que no s'hagi de muntar. I si hi ha molts edificis i cal veure'ls i actualitzar-los des d'un sol lloc.
És una instal·lació nova que vol analítica potent de fàbrica: allà el millor argument d'aquesta plataforma no s'aplica. Si cal un catàleg gran d'integracions de tercers o federació amb procediments certificats. O si el que s'espera és que els enregistraments antics apareguin al sistema nou, perquè això no passarà amb cap.
Si el projecte es recolza a integrar equips o càmeres que ja estan posats, això es verifica abans de l'oferta amb el model i la versió al davant. És mitja jornada de feina i és l'única cosa que separa un pla per fases d'una substitució completa descoberta al mes tres.
En aquesta plataforma la meitat del valor és abans d'instal·lar res: a l'inventari i a dir la veritat sobre el que es conserva.
Aquí el repartiment depèn d'una decisió que es va prendre al principi, i convé saber-ho abans de prendre-la: sobre Linux o sobre Windows, i amb equip tancat o sense.
Aquesta plataforma no es compra per la seva analítica, i en un parc heretat això té una conseqüència que convé veure abans de la demostració.
De sèrie hi ha la detecció de moviment per zones i la recollida dels esdeveniments que les càmeres generin pel seu compte, més cerca sobre l'enregistrat i marcadors. Resol el dia a dia: trobar el moment en què alguna cosa va canviar.
I la conseqüència del parc heretat: les càmeres de deu anys no porten res a dins. Així que en una instal·lació per capes l'analítica no la decideix el programari, la decideix amb quines càmeres acabes — i això canvia el pressupost de càmeres, no el de llicències. És un compte que cal fer al principi, perquè decideix l'ordre de les fases.
El que se li afegeix: analítica de tercers i matrícules per integració, amb un advertiment més gran que a les plataformes que viuen de ser obertes — la que vulguis pot existir o no, i això es comprova abans de posar-la en una oferta, no després.
El sostre, sense embuts: són regles sobre geometria i sobre classificació. Una zona, una línia, un temps. Cobreix la majoria del que es demana i és suficient en moltes instal·lacions. El que no arriba és entendre l'escena: que una situació s'està posant malament, que algú fa alguna cosa insegura que no consisteix a creuar una línia.
I va la declaració, perquè el que ve és una recomanació amb part interessada: a la mateixa casa hi ha IRIS Neural, l'NVMS d'Infinity Neural, l'altra empresa del grup. És producte nostre, i dir-ho és l'única manera que l'anterior segueixi valent alguna cosa.
Conviuen, i en un parc heretat la convivència té un avantatge que aquí pesa: exacqVision governa càmeres, enregistrament, retenció i permisos sobre el que ja està posat; IRIS mira els mateixos fluxos i aporta la comprensió de l'escena sense obligar a canviar les càmeres. I si el que cal són dues zones i una línia, això ja ho tens i no cal comprar res: ho diem igual.
Si el teu problema és un parc de moltes marques i moltes edats, hi ha més d'una resposta a l'índex i convé mirar-les juntes: la diferència entre elles no és a la llista de funcions, és a quina part del que tens posat sobreviu.
Començar
En aquesta plataforma la resposta decideix el projecte sencer, i gairebé ningú no la té per escrit. Digues-nos quines càmeres i quins equips hi ha, de quins anys, quants edificis, quants dies cal guardar i si ja tens accessos o intrusió d'aquesta casa. Amb això et diem què es conserva, què se substitueix, què costa cada fase i què no passarà mai per molt que es prometi.
