WestPoint · Programari de vídeo · Axis Camera Station Pro
Camera Station Pro és el programari de vídeo d'Axis, la casa que fa les càmeres. Amb càmeres, àudio, porters i controladores de porta de la mateixa marca surt un sistema amb molt poques peces i un sol telèfon on trucar. El que cal saber abans és fins on arriba, i ho diu fins i tot el mateix fabricant.
L'escenari on s'entén de cop: un edifici, un centenar de càmeres, dues portes, un porter a la reixa, altaveus per avisar per veu, i ningú amb ganes d'una sala de servidors.
En un projecte d'aquesta mida el problema no és enregistrar: és que el normal són tres sistemes diferents —vídeo d'un, accessos d'un altre, megafonia d'un tercer— i dues integracions que cal mantenir cada vegada que algú actualitza alguna cosa.
Aquí tot això és el mateix programa. La porta no és un panell integrat: és un element del sistema, amb el seu titular de targeta i el seu horari a dins. El porter sona al mateix client on es veu la càmera. L'altaveu es dispara des de la mateixa regla. Això no abaixa el preu del ferro: abaixa les hores de projecte i les avaries de frontera.
I el que delimita el seu terreny, dit per endavant: això és una plataforma d'edifici o d'unes quantes seus. Per a una instal·lació de milers de càmeres amb federació i centre de control de torns, el mateix fabricant et portarà a una plataforma d'una altra casa, i ho diu ell. Un fabricant que t'avisa de quan el seu programari no és el teu és una dada, i convé fer-la servir en comptes de discutir-la.
Poques peces, i això és la seva virtut. Però hi ha cinc coses que decideixen el dimensionament i una que decideix el sostre.
Aquesta és la plataforma d'aquesta llista on anar d'una sola marca guanya més. Per això cal ser exacte amb el que es deixa fora.
El que es guanya: la càmera no és un perifèric, és part del sistema. Els seus esdeveniments arriben amb el que ha entès, la seva configuració es toca des del mateix lloc i el firmware, les contrasenyes i els certificats de tot el parc es gestionen amb les eines de la casa. Qui hagi renovat les credencials de cent cinquanta càmeres de quatre marques sap el que val això.
I es guanya una cosa que gairebé ningú posa a la columna: aquesta marca permet instal·lar programes de tercers DINS de la càmera. Això fica analítica especialitzada —un comptatge estrany, una detecció de sector— sense servidor d'analítica i sense quota per canal analitzat. És una via que les plataformes obertes no tenen, perquè depenen de la càmera que els toqui.
El que es perd: el dia que entra una càmera d'una altra casa —una tèrmica, una òptica que aquesta marca no fa, un edifici comprat amb càmeres posades— entra per ONVIF. Es veu i s'enregistra. No arriben els seus esdeveniments, no arriben els seus programes a bord, no es gestiona el seu firmware des d'aquí i bona part de la seva configuració es queda al seu propi navegador.
Dit d'una altra manera: tot el que fa que aquesta plataforma sigui còmoda és el que no s'aplica a la càmera aliena. No és que vagi pitjor; és que la meitat del producte es queda sense fer servir en aquella càmera, i l'operador ho nota quan la busca i no apareix com les altres.
I fins on arriba el suport de tercers de debò: existeix, i el que garanteix és imatge i enregistrament. Quines funcions viatgen en el model exacte i amb el firmware exacte es comprova en maqueta, i si no s'ha comprovat la resposta honesta és «encara no ho sé». El que no val és prometre-ho per la llista.
L'altra cara d'anar d'una marca és comercial i no tècnica, i surt l'any quatre: depens d'un catàleg, d'uns terminis de lliurament i d'uns preus. Quan un model es descataloga i el substitut costa un terç més, no hi ha segona oferta. Això no és un motiu per no fer-ho; és una línia que va a l'acta de la decisió.
Per dispositiu: cada càmera, cada porter i cada controladora consumeix la seva llicència, i un codificador amb quatre càmeres analògiques en consumeix quatre, no una. Els enregistradors de la marca vénen amb el programari i un nombre de llicències a dins, i això canvia el compte d'una instal·lació mitjana prou per mirar-s'ho.
I aquí va un avís que és més important que en cap altra de les vint: aquest fabricant ha mogut el seu model de llicència. El que era veritat fa tres anys no és necessàriament el que és veritat avui, i hi ha condicions diferents segons el país. Així que no ho escrivim aquí: el que fem és demanar-ho per escrit per al teu cas —què inclou la llicència, si hi ha quota anual, i què passa amb les versions el dia que deixes de pagar-la— i posar-ho a l'oferta amb el número al davant.
El que queda fora de la llicència i creix sol: l'emmagatzematge, el Windows on viu el servidor i el ferro. I la cadena de versions, que en una plataforma tan lligada a les seves càmeres estreny més: les càmeres noves demanen programari nou, el programari nou demana un sistema operatiu que encara tingui suport, i aquella escala es puja sencera o no es puja.
L'escenari que cal veure venir és el de sempre i aquí arriba per la porta del costat: s'entra amb un edifici, surt bé, i al cap de tres anys hi ha quatre seus més i algú demana un centre de control amb torns. Això no és ampliar llicències: és una altra conversa. Preguntem a què s'assemblarà la instal·lació d'aquí a tres anys encara que incomodi.
Té el perfil més definit d'aquestes sis, i això fa la conversa fàcil en tots dos sentits.
Posaràs càmeres d'aquesta marca i vols portes, àudio i porters al mateix programa: oficines, escoles, clíniques, naus, edificis públics de mida mitjana. Si tens un sol administrador de sistemes i vols una peça en comptes de tres. I si t'interessa ficar analítica dins de la càmera en comptes de muntar un servidor per a això.
Tens un parc gran d'una altra marca que no es canviarà: pagues una plataforma i deixes fora gairebé tot el que la fa còmoda. Si cal federar moltes seus amb administració central i auditoria de plec. Si necessites un catàleg gran d'integracions de tercers. O si la política de la casa prohibeix dependre d'un proveïdor per a maquinari i programari alhora.
Qui avui té un edifici i diu que en tindrà deu. Pot tenir tot el sentit començar aquí i canviar de plataforma quan arribi —les càmeres es queden, que és la part cara—, però aquella mudança cal escriure-la avui, amb el seu cost, en comptes de descobrir-la com un problema. Decidir-ho a temps és barat.
Aquí el valor no és instal·lar, que és senzill. És decidir el sostre i la part que no és vídeo.
D'aquestes sis és la més fàcil de deixar a mans del client, i això és un argument de compra que poques vegades es posa a la taula.
Aquí hi ha una via que no tenen les altres, i també el mateix sostre que totes. Les dues coses, per ordre.
De sèrie, l'esperable: detecció de moviment per zones, que és geometria —píxels que canvien dins d'un rectangle— i la raó que un torn s'ompli d'avisos quan plou o canvia la llum. Més la recollida dels esdeveniments que les càmeres generen pel seu compte, que en aquesta marca és força.
El que se li afegeix, i és la seva via pròpia: programes que corren DINS de la càmera. Comptatge, encreuament de línia, deambulació, objecte abandonat, matrícules, i analítiques de sector fetes per tercers. No cal servidor d'analítica ni quota per canal analitzat, i l'avís arriba al programari com un esdeveniment més amb el qual es pot fer una regla.
El preu d'això, que no són diners: cada programa dins d'una càmera és un fabricant més amb la seva versió, i cal quadrar-ho amb el firmware de la càmera i amb la versió del programari. Dos proveïdors al mateix sistema és feina de coordinació, i la fa l'integrador o no la fa ningú.
El sostre, igual que en gairebé tot el programari de vídeo i sense embuts: són regles sobre formes i sobre classificacions. Descrius una zona, un encreuament o un temps i es vigila això. Cobreix la majoria del que es demana. El que no arriba és entendre la situació: que dues persones discuteixen, que un operari fa alguna cosa insegura que no consisteix a creuar una línia, que el que es veu és estrany encara que compleixi totes les regles.
I com que el que ve és una recomanació amb part interessada, va declarat abans: a la mateixa casa hi ha IRIS Neural, l'NVMS d'Infinity Neural, l'altra empresa del grup. És producte nostre. Si no ho diguéssim, tot el de dalt valdria menys.
En moltes instal·lacions conviuen: Camera Station governa càmeres, portes, àudio, enregistrament i permisos, que és el que el client ja té pagat; IRIS aporta la comprensió de l'escena. I si el que cal són dues zones, una línia i un comptatge, això ja ho fan les teves càmeres: llavors amb això n'hi ha prou i no cal comprar res.
Si dubtes entre el programari del fabricant de les teves càmeres i una plataforma oberta, la pregunta no és quin té més funcions: és si vols la comoditat resolta de fàbrica o la llibertat de triar càmera. A l'índex hi ha les vint amb aquest criteri.
Començar
És la pregunta que decideix si aquesta plataforma et val tres anys o deu. Digues-nos quantes càmeres hi ha, quantes portes, si vols àudio o porters, quantes seus i de quina marca és el que ja hi ha posat. Amb això et diem si això t'encaixa, quines llicències cal comptar i en quin punt hauries de canviar de plataforma. Si et sobra, t'ho direm.
