WestPoint · Xarxes · Ubiquiti
Fa moltíssim per al que costa. I té un sostre.
Commutadors, Wi-Fi i enllaços d'exterior amb una controladora pròpia que s'entén en una tarda. És una compra molt raonable en una instal·lació mitjana, i hi ha llocs on es queda curta. Els dos costats s'expliquen aquí.
Quina mena de fabricant és, i en què se'l reconeix.
Ubiquiti — Wi-Fi, commutació i enllaços exteriors amb controladora pròpia. La seva virtut és una relació entre preu i capacitat que no té gairebé ningú.
Ubiquiti prioritza que la xarxa es vegi bé i s'administri sense esforç, per un preu que no s'assembla al de les marques grans. Tot —commutadors, punts de Wi-Fi, encaminador, enllaços d'exterior i també les seves pròpies càmeres— es governa des d'una mateixa controladora amb una pantalla clara, amb mapes, amb gràfiques de consum i amb el nom de cada aparell connectat. Qui la veu per primer cop entén la seva xarxa millor que abans, i això té valor real.
El que sacrifica és la profunditat i el suport. No hi ha una línia de comandes completa amb la qual baixar al fons d'un problema, les funcions avançades de xarxa són les justes, i el suport del fabricant no funciona com el d'una casa de gamma alta: es resol amb documentació, comunitat i substitució d'equip. Les versions noves de vegades canvien coses que funcionaven, i per això aquí no s'actualitza el mateix dia que surt.
Se'l reconeix en instal·lacions mitjanes ben fetes: una nau amb oficines, un hotel, una comunitat gran, un polígon, un club esportiu. Llocs amb desenes de punts, no centenars, i amb algú espavilat a dins però sense departament de xarxes.
Com s'administra.
La controladora pròpia és la meitat del producte, i convé entendre on viu.
Hi ha una aplicació que descobreix tots els aparells, els adopta i els configura: es creen les xarxes separades, es decideix quin port va a quina xarxa, es veu quant corrent dóna cada port i es veu quin aparell hi ha penjat. Per a una instal·lació de càmeres això és molt còmode: el mapa de quina càmera és a quin port —que en altres marques s'ha de fabricar a mà— aquí surt sol.
Aquesta controladora es pot tenir dins de casa, en un aparell petit del mateix fabricant o en un servidor, o fer servir la via al núvol del fabricant per arribar-hi des de fora. La diferència amb una marca purament de núvol és important i s'ha de dir: si la controladora s'apaga, la xarxa CONTINUA funcionant. Els commutadors commuten i el Wi-Fi dóna servei; el que es perd és l'administració i les estadístiques. La controladora no és el cervell del trànsit, és el quadre de comandament.
On encaixa bé en una instal·lació de seguretat.
A l'accés d'instal·lacions mitjanes, que és la majoria: un armari o tres, desenes de càmeres, un enregistrador, separació de trànsit ben feta i un pressupost real. Allà fa exactament el que s'ha de fer i deixa diners per gastar on de debò importa, que sol ser la càmera, el disc i el cablejat.
On es queda curta, i no ho diu el fullet.
Això és el que s'ha de saber abans de posar-la en una instal·lació gran.
Al centre d'una xarxa gran. Quan centenars de càmeres concentren cabal cap a un grup d'enregistradors, la feina consisteix a afinar: quanta memòria de paquets té cada equip per aguantar els cops de trànsit, com es tracten les cues, com es controla la multidifusió port a port, com s'encaminen diverses xarxes entre elles amb filtres fins. Allà les funcions existeixen en versió bàsica i l'eina no et deixa baixar al detall, i el que no es pot mesurar no es pot arreglar.
En la recuperació ràpida. Els camins redundants es tanquen amb els mecanismes estàndard, que triguen de l'ordre de segons a recompondre la xarxa, i no hi ha els protocols d'anell gairebé instantanis dels equips industrials ni el comportament de dos equips que es presenten com un de sol. Si la instal·lació no es pot quedar cega ni uns segons, aquesta no és la gamma.
En el suport i en el cicle de vida. Una instal·lació crítica compra també a qui trucar amb un contracte, un calendari de versions previsible i la garantia de trobar el mateix model d'aquí a quatre anys. Aquestes tres coses són el punt feble, i en una instal·lació de cinquanta càmeres a penes es noten; en una de cinc-centes, es noten totes alhora.
El que decideix de debò en un projecte de vídeo.
Quatre coses. La primera se'ns ha creuat en instal·lacions alienes més vegades que cap altra.
- La potència, que és on el preu baix es cobra. Hi ha models amb molts ports de PoE i un pressupost total modest, i la barreja és perillosa: sembla que hi caben vint-i-quatre càmeres perquè hi ha vint-i-quatre ports. Se suma el consum d'hivern de cada càmera, es compara amb el total de l'equip i es deixa un terç de marge. També s'ha de mirar quina norma d'alimentació suporta cada port, perquè les càmeres amb escalfador o amb il·luminació forta demanen més del que dóna un port bàsic.
- La multidifusió, si el sistema de vídeo la fa servir. Quan diverses pantalles veuen la mateixa càmera, alguns sistemes envien una sola còpia que la xarxa reparteix. Si el commutador no està configurat per escoltar qui vol aquesta còpia, l'envia a tots els ports i un sol flux satura la xarxa sencera. Aquí es pot activar el control necessari, però s'ha d'activar i s'ha de comprovar que algú en aquella xarxa està preguntant qui vol què: la fallada clàssica és que funciona dos minuts i després s'atura.
- El camí de pujada i la memòria de paquets. Un commutador d'accés barat amb un sol enllaç cap a l'armari principal i poca memòria descarta quan les ràfegues de diverses càmeres coincideixen. No es veu en cap gràfica d'ús mitjà: es veu a l'enregistrament, com a trossos d'imatge trencats. Es reparteix la càrrega en més enllaços o es puja de gamma al punt de concentració, que sol ser un sol equip.
Llicències i subscripcions, i què passa quan caduquen.
La part de xarxa no va per subscripció: l'equip es compra, la controladora no es paga i les actualitzacions tampoc. Això és part de per què surt el compte, i convé dir-ho clar perquè en aquesta mateixa llista hi ha marques on la llicència manté l'equip encès. Aquí, no: el que es compra funciona encara que ningú no pagui res més.
Qui l'administra quan marxem.
És una de les marques en què el client es queda de debò amb la seva xarxa, i això és un argument a favor.
El dia a dia el porta el client sense discussió: veure quina càmera està desconnectada, reiniciar un port, afegir un punt de Wi-Fi, canviar la clau de la xarxa de convidats, mirar quant trànsit hi ha. La pantalla està pensada per a això i n'hi ha prou amb una sessió de dues hores amb un procediment d'una pàgina. En instal·lacions mitjanes és la marca amb què més clients acaben administrant la seva xarxa ells mateixos.
El que es queda al nostre costat, o al de qui la mantingui: el disseny de la separació de trànsit i de l'adreçament, les regles de què pot parlar amb què, el càlcul de potència quan s'afegeixen càmeres i les actualitzacions. Aquesta última és la important: és la marca on més cops una pujada automàtica ha canviat un comportament, així que convé que la decideixi algú i no el calendari.
I si l'equip d'informàtica del client ja té la seva marca per a tota la casa, no venim a canviar-la-hi. Moltes vegades la conversa correcta és justament la contrària: ells manen a la seva xarxa, nosaltres posem la part de càmeres amb el que ens demanin, i si el que ens demanen no arriba al que cal, s'explica amb el càlcul fet i abans de signar.
Què fem nosaltres, i el que no prometem.
El càlcul de potència i de cabal abans de triar model, la separació de les càmeres amb sortida a internet tancada, la controladora dins de casa i amb còpia de seguretat, les càmeres amb adreça fixa i documentada, i la versió de firmware fixada i anotada. Amb les proves de sempre: tot encès mesurant watts, l'enllaç de pujada saturat a propòsit i un tall de cable amb cronòmetre.
No som canal autoritzat ni integrador certificat de ningú, i no et direm que aquesta sigui millor marca que una altra. Et direm fins on arriba i què passa a partir d'aquí.
On seguir.
El que no canvia amb la marca —quant cabal genera el vídeo, per què les càmeres van separades, quan toca fibra— està explicat a l'àrea.
Començar
Una instal·lació mitjana i un pressupost real?
Explica'ns quantes càmeres són, de quin tipus, en quants armaris i si hi ha algú a dins que vulgui portar la xarxa. Et direm què es resol bé amb aquesta gamma, quin punt convé reforçar i on gastar els diners que t'estalvies.