WestPoint · Xarxes · MikroTik
Moltíssim control per pocs diners. I cal saber el que es fa.
Pel preu d'un commutador de marca gran es munta mitja instal·lació. A canvi, l'equip no et protegeix de tu mateix: fa exactament el que li has dit, fins i tot quan el que li has dit està malament.
Quina mena de fabricant és, i en què se'l reconeix.
MikroTik — Encaminament i radioenllaços amb molt control per pocs diners. És el fabricant més honest d'aquesta llista i el menys amable.
MikroTik prioritza una cosa: que l'aparell faci tot el que tècnicament pot fer, sense amagar res i sense cobrar per funcions. El sistema que porten dins és el mateix a l'equip de cinquanta euros i al de mil, així que el petit encamina, filtra, fa túnels, reparteix adreces, mesura trànsit i es programa igual que el gran. En cap altra marca d'aquesta pàgina es compra tanta capacitat per tan poc.
El que sacrifica és l'acompanyament. No hi ha valors per defecte que et salvin, no hi ha cap assistent que impedeixi una configuració perillosa, i el suport del fabricant no és un telèfon amb un contracte al darrere: és documentació, fòrums i una comunitat enorme. Els noms de les coses són seus i no sempre coincideixen amb els de la resta del món, així que qui ve d'una altra marca ha de desaprendre una estona.
Se'l reconeix als enllaços de ràdio i als encaminadors de llocs petits i mitjans: proveïdors d'internet rurals, càmpings, polígons, instal·lacions repartides amb tirades llargues entre naus. I se'l reconeix per les dues maneres de trobar-lo muntat: impecable, fet per algú que en sabia, o un camp de mines fet per algú que va copiar una recepta d'un fòrum.
Com s'administra.
Tres camins per al mateix, i el que es tria diu molt de qui mantindrà això.
Hi ha un programa d'escriptori propi que mostra tota la configuració en finestres, un panell web i una línia d'ordres completa. Els tres fan el mateix i la línia d'ordres és la que convé, perquè la configuració sencera es pot bolcar a un fitxer de text, guardar-la, comparar-la i aplicar-la a un altre equip. Això permet treballar amb plantilles sense pagar per una eina de gestió.
A més es programa de debò: té llenguatge de guions i tasques programades dins del mateix aparell, així que es poden automatitzar comprovacions, avisos i reaccions sense cap servidor extern. És una d'aquestes capacitats que no apareixen en una comparativa de prestacions i que canvien el dia a dia de qui manté quaranta llocs.
On encaixa bé en una instal·lació de seguretat.
A l'enllaç amb l'exterior i entre edificis sense fibra. Unir dues naus separades per un descampat, portar quatre càmeres a una bàscula que és a tres-cents metres, treure una caseta d'obra a la xarxa: aquí un parell d'equips de ràdio d'aquesta casa resolen en un matí el que per rasa són setmanes i molts diners. Amb la salvetat de sempre: un radioenllaç necessita visió directa i un càlcul previ, no bona voluntat.
On no la posaríem, i això és l'honest de la pàgina.
Per a qui és i per a qui no. La diferència no és la mida de la instal·lació: és qui la mantindrà.
No la posaríem on el client necessiti poder trucar a un fabricant amb un contracte de resposta. En una infraestructura on una caiguda té conseqüències, part del que es compra és a qui reclamar un diumenge, i això aquí no existeix de la manera com ho espera una organització gran. Hi ha instal·lacions crítiques funcionant amb això i funcionant bé, però amb algú a dins que ho domina.
I no la posaríem si ningú —ni el client ni nosaltres— es farà amo de mantenir-la. Aquest és el punt de debò: un equip d'aquesta casa sense actualitzar i amb l'administració accessible des d'internet és un blanc, i hi ha hagut fallades conegudes que es van aprofitar a gran escala precisament en equips que ningú no va tornar a mirar després d'instal·lar-los. No és un defecte del fabricant: és que aquí res no s'arregla sol. Si la resposta a «qui ho actualitza» és ningú, cal posar una altra cosa.
El que decideix de debò en un projecte de vídeo.
Cinc, i la primera és la que enfonsa més instal·lacions amb aquesta marca.
- Si el trànsit el mou el xip o el processador. Aquests equips porten un xip de commutació que mou paquets a tota velocitat sense esforç, i un processador general que fa la resta. Segons com es configuri —i és molt fàcil configurar-ho malament— el trànsit deixa de passar pel xip i comença a passar pel processador, i allà el cabal es desploma. El símptoma és exactament el d'una xarxa mal dimensionada: imatges a salts amb el processador de l'equip al cent per cent i ningú mirant aquesta dada. És l'avaria més típica d'aquesta marca i no s'arregla comprant més equip: s'arregla configurant bé.
- El cabal sostingut de l'encaminament, no el del full. Les xifres de rendiment es mesuren en condicions ideals i amb paquets grans; amb filtratge encès, molta sessió oberta i paquets petits, la realitat és una altra. Per a vídeo, que és cabal constant i no ràfegues, el número que importa és el sostingut amb tot encès.
- La potència, comptada a la baixa. Si es fan servir com a commutador d'accés, se suma el consum d'hivern de cada càmera i es compara amb el pressupost de l'equip, sense comptar que en sobri. I es mira d'on surt aquesta corrent, perquè uns quants d'aquests equips s'alimenten pel mateix cable de xarxa i això encadena una limitació més.
- Què passa quan cau un enllaç. Aquests equips tanquen camins redundants amb els mecanismes estàndard, que triguen entre un i uns quants segons a recompondre la xarxa. No és la recuperació en mil·lisegons dels equips industrials, i això és una decisió de disseny: si quedar-se cec vint segons una tarda costa diners, l'anell ha de ser d'una altra classe.
Llicències, i què passa quan caduquen.
Aquí hi ha poc a témer i convé dir-ho, perquè és el contrast fort amb altres marques d'aquesta llista. L'equip ve amb la seva llicència de per vida inclosa al preu: no hi ha subscripció anual, no hi ha cap funció que s'apagui, no hi ha data de caducitat que deixi un commutador aturat. El que es compra, es queda.
El que sí que costa diners cada any és el manteniment: algú ha de llegir les notes de les versions, actualitzar i comprovar. Això no ve a la caixa i és el cost real d'aquesta marca. Qui no ho pressuposta s'està enganyant amb l'estalvi.
Qui l'administra quan marxem.
La resposta més sincera de les deu pàgines: depèn del teu equip, i bastant.
Si el teu departament d'informàtica té algú que sap de xarxes de debò, això és un regal: control total, sense llicències, sense dependre de ningú, i amb capacitat d'automatitzar el que vulgui. Hi ha equips de TI que prefereixen aquesta marca precisament per això, i quan arribem a un client així el que fem és posar-nos-hi d'acord, no convèncer-lo d'una altra cosa.
Si no hi ha ningú amb aquest perfil, l'honest és dir-ho per endavant. Les tasques del dia a dia —veure si una càmera està connectada, reiniciar un port, mirar quant trànsit passa— són assumibles amb una sessió de formació i un procediment d'una pàgina. Canviar regles de filtratge, tocar l'arbre de la xarxa, modificar l'encaminament o actualitzar no ho són: allà un canvi petit deixa la instal·lació funcionant i mentint, o simplement et deixa fora de l'equip.
Així que la frontera es dibuixa amb el client a la taula i s'escriu: què pot tocar la seva gent, què avisa abans, i qui és responsable d'actualitzar i cada quant. Amb còpia de la configuració guardada fora de l'equip, una via d'accés alternativa i les claus d'administrador a nom del client. Si no queda ningú responsable d'actualitzar, aquesta marca no és la resposta i ho diem abans de vendre-la.
Què fem nosaltres, i el que no prometem.
No tenim cap relació contractual amb el fabricant que explicar-te, i no et direm que això sigui millor ni pitjor. Et direm per a qui és: per a qui té criteri propi a dins, o per a qui accepta que algú se'n faci càrrec de mantenir-ho. Per a la resta, hi ha opcions més cares i més tranquil·les.
On seguir.
Abans de triar marca hi ha decisions que no canvien: quant cabal, fins on arriba el coure, quan toca fibra i què passa si es talla un cable.
Començar
Cal portar xarxa on no hi ha rasa?
Explica'ns quins dos punts cal unir, si es veuen entre ells, quantes càmeres hi van i amb quina qualitat. Et direm si un enllaç de ràdio ho resol, quant cabal pots comptar el pitjor dia de l'any i què fa falta perquè aguanti l'hivern.