WestPoint · Maquinari · APC by Schneider Electric
Un equip de reserva sense revisar és un adorn amb llums verdes.
Alimentació de reserva, distribució dins l'armari i vigilància del que hi passa a dins. El tall de llum és l'avaria més freqüent d'un sistema de vídeo, i la que pitjor es prepara.
Quina mena de fabricant és.
APC by Schneider Electric · Energia — SAI, distribució i monitoratge de l'armari. I en un sistema de seguretat fa tres feines, no una.
El primer és l'obvi: quan marxa la llum, les bateries sostenen el sistema. El segon és menys obvi i passa cada dia: netejar el corrent. El que arriba a un polígon no és una ona perfecta —hi ha baixades quan arrenca una màquina, pics, petits talls— i això envelleix les fonts dels equips. Un equip de reserva decent els aïlla d'això, i aquí hi ha una diferència de gammes: n'hi ha que només intervenen quan el corrent se surt de rang i n'hi ha que reconstrueixen l'ona sempre, que és el que convé on la xarxa és dolenta.
El tercer és repartir i vigilar. Les regletes d'armari d'aquesta casa poden mesurar el consum de cada línia i apagar o encendre una presa a distància —que és poder reiniciar un equip penjat sense anar-hi—, i hi ha sondes que avisen de temperatura i humitat dins l'armari. Aquesta vigilància és la que converteix un problema futur en un avís.
L'autonomia es mesura, i gairebé mai no és la que et penses.
Aquest és el càlcul que més vegades hem trobat mal fet.
L'autonomia depèn de tres coses: la capacitat de les bateries, quants watts s'estan traient i l'edat d'aquestes bateries. El parany és que la relació no és proporcional: al doble de càrrega no li correspon la meitat de temps, li correspon bastant menys. Per això un equip que al trenta per cent de càrrega donaria molt de temps, al vuitanta en dóna sorprenentment poc.
Després hi ha què s'ha endollat de debò, que mai no és el que hi havia el dia del càlcul. I després l'edat: unes bateries de sis anys donen aproximadament la meitat del que donaven, i segueixen ensenyant les llums verdes fins al dia del tall. Aquesta és l'avaria clàssica: el sistema que aguantava vint minuts n'aguanta quatre, i ningú no ho sabia.
Així que l'única autonomia que significa alguna cosa és la mesurada: amb tot encès, a l'hora de més feina, traient el corrent d'entrada i cronometrant. Es fa en entregar i es repeteix un cop l'any. És mitja hora i és la diferència entre un número del fullet i una dada.
Què es connecta i què no.
L'error més repetit d'aquest ofici: posar l'enregistrador a l'equip de reserva i deixar-se el commutador de xarxa.
Si l'enregistrador està connectat a la reserva i el commutador que alimenta les càmeres no ho està, l'enregistrador segueix encès enregistrant no-res. Sona absurd i ho hem vist moltes vegades, perquè l'enregistrador és el que sembla important. La regla és que ha de sobreviure la cadena sencera: càmeres, commutador que les alimenta, enregistrador, emmagatzematge si va a part, i el lloc des d'on algú mirarà si és que hi ha algú mirant.
I hi ha coses que NO es connecten. Monitors grans que només serveixen si hi ha algú al davant, impressores, una estufa elèctrica, l'ordinador de l'oficina del costat. Cada watt que s'endolla es resta dels minuts del que és important, i la presa lliure d'un equip de reserva és una temptació permanent: al cap de dos anys hi ha endollat alguna cosa que ningú no va decidir.
El cas de les portes mereix menció a part, perquè és una decisió de seguretat i no tècnica: què fan els accessos durant un tall llarg, si queden tancats o alliberats, i què en diu la normativa d'evacuació de l'edifici. Això es decideix amb el client i s'escriu.
L'apagada ordenada, que és la meitat del valor.
Un servidor d'enregistrament tallat en sec perd bastant més que uns minuts de vídeo.
Quan el corrent desapareix a mitja escriptura, el que es pot espatllar no és el vídeo d'aquell instant: és la base de dades que diu quin vídeo hi ha i on és. Un sistema pot quedar-se amb tots els discos plens d'enregistrament i sense poder trobar-lo, i reconstruir això són hores o dies.
Per això l'equip de reserva ha de parlar amb el servidor. S'instal·la un programa que veu quanta bateria queda i, quan baixa d'un llindar, apaga el sistema de manera ordenada: tanca el programari de vídeo, buida el que hi havia a memòria i apaga la màquina. I després, quan torna la llum, tot ha d'arrencar sol i en l'ordre correcte, perquè ningú no anirà a les tres de la matinada a encendre un servidor.
La seqüència també es decideix: si el tall és llarg, què s'apaga primer —el que no és essencial— i què s'apaga últim. I el conjunt es prova de debò, traient el corrent, el dia de l'entrega. És la prova que més instal·lacions suspenen.
On no el posaríem.
Un equip de reserva no és un generador. Serveix perquè un parpelleig no es noti i per apagar amb ordre; si la instal·lació ha de seguir funcionant durant un tall d'hores, la resposta és un grup electrogen i la reserva de bateries cobrint el minut que triga a arrencar. Vendre dues hores de bateries per resoldre un tall de quatre és fer un càlcul que el client descobrirà el dia dolent.
Tampoc no el posaríem dins d'un armari tancat sense pensar en la calor: les bateries odien la calor, i un equip gran dins d'un armari sense ventilació envelleix les seves pròpies bateries a tota velocitat.
I no el posaríem sense vigilància per xarxa en un lloc on no hi ha ningú. Un equip de reserva que no avisa de l'estat de les seves bateries és exactament igual d'útil que no tenir-lo, perquè el dia que falla és el dia que feia falta.
Què hi fem nosaltres.
- La llista escrita del que ha de seguir encès, amb els seus watts sumats i l'autonomia que es pretén. I la llista del que NO es connecta, que és igual d'important i ningú no escriu.
- La mesura real d'autonomia el dia de l'entrega: tot encès, corrent fora, cronòmetre. El número que s'entrega és aquest i no el de la fitxa.
- L'apagada ordenada configurada i provada, amb l'arrencada automàtica en l'ordre correcte quan torna la llum.
- La vigilància per xarxa: avís quan l'equip passa a bateries, quan les bateries estan gastades i quan la temperatura de l'armari puja. A una adreça que algú llegeixi.
- I el calendari de bateries, amb la data de posada en marxa anotada: així la substitució entra en un pressupost en comptes d'arribar com una urgència.
Qui l'administra quan marxem.
El teu equip pot portar-lo sencer, i hi ha una sola cosa que no es pot delegar a l'oblit.
La part d'informàtica és còmoda: aquests equips es vigilen per xarxa, avisen per correu i el seu estat es pot integrar en el sistema d'avisos que el client ja tingui. Apagar i encendre una presa a distància per reiniciar un equip penjat també ho porta qualsevol equip d'informàtica, i estalvia desplaçaments.
El que no es pot deixar a l'oblit és el manteniment físic, perquè és l'única cosa que decideix si la reserva existeix: les bateries s'esgoten, i un equip de reserva sense revisar és un adorn amb llums verdes. Això vol dir una prova d'autonomia a l'any amb tot encès i una substitució de bateries per calendari, no per avaria.
Nosaltres podem fer aquesta revisió, o la pot fer el manteniment del client si queda escrit com i quan. El que no val és que ningú no ho tingui a la seva llista, que és el que passa gairebé sempre: és l'equip del qual ningú no se'n recorda fins al dia que marxa la llum.
On seguir.
L'alimentació de reserva i la temperatura de l'armari són el mateix problema mirat des de dos costats, i es decideixen juntes.
Començar
Quants minuts aguanta el teu sistema sense llum?
Si el número que tens ve de la caixa, no és una mesura. Digues-nos què hi ha endollat avui —tot, inclòs el commutador que alimenta les càmeres— i ho mesurem amb el sistema funcionant. Normalment és menys del que diu el contracte.