WestPoint · Accessos · Suprema
Biometria. I la conversa que va abans.
BioStar 2 és de les coses més sòlides que hi ha per identificar una persona per l'empremta o per la cara. Abans de comprar ni un lector cal poder justificar per què aquella porta no es resol amb una targeta, perquè una dada biomètrica no és una dada més.
Què és, i quin problema resol.
Suprema és una casa coreana que fa dècades que fabrica sensors i algorismes d'empremta i de cara, i bona part del seu negoci és vendre aquesta peça a altres: hi ha lectors amb un altre logotip i tecnologia seva a dins. BioStar 2 és el programari que governa els seus lectors: s'administra des del navegador, viu en un servidor del client i porta accés, presència, visites i una mica de vídeo.
El problema que resol és molt concret: la credencial que es deixa. Una targeta passa de mà en mà en dos segons i el registre queda a nom de qui no hi era. Hi ha llocs on això és tota la fallada del control: la cambra del producte acabat, el laboratori, el passadís de servidors, la zona on cal demostrar davant d'un auditor que hi va entrar aquella persona i no la seva credencial.
El seu lloc natural no és la porta del carrer: és un grapat de portes interiors d'una instal·lació que ja té control d'accessos. I és també la manera de comprar-ho sense ficar-se en un problema.
El que cal saber abans de comprar-ho.
Una empremta i una cara no són una contrasenya: són dades de categoria especial, i el RGPD les tracta a part en l'article 9.
Categoria especial vol dir que el punt de partida és que no es poden tractar, i que cal una excepció concreta. No n'hi ha prou que l'empleat signi: en una relació laboral el consentiment gairebé mai no val, perquè qui ha de demanar permís al seu cap per negar-s'hi no hi està consentint lliurement. Cal una base jurídica reforçada, i s'ha de poder escriure.
Cal també una avaluació d'impacte —l'article 35— feta abans del primer lector. I a dins, la pregunta incòmoda: per què no n'hi ha prou amb una targeta en AQUESTA porta. «Perquè la biometria és més moderna» no ho sosté. «Perquè aquí hi entren quatre persones i el préstec de targeta està documentat» ja és un argument.
I un avís sobre l'ús més demanat de tots: l'autoritat espanyola ha estat especialment restrictiva amb la biometria per al control de presència. Fitxar amb l'empremta és on la proporcionalitat costa més de defensar, perquè saber a quina hora entra algú s'aconsegueix de cinc maneres menys invasives. Ho diem abans de pressupostar, i de vegades ens costa la venda.
Res d'això no diu que la biometria estigui prohibida. Diu que és una decisió que es justifica, es documenta i es limita a les portes on se sosté. No és la resposta per defecte per a una porta.
Com està construïda, i les dues formes d'usar-la.
Aquí hi ha la dada que canvia el projecte, i és la que menys s'explica.
La primera forma és l'òbvia: BioStar 2 com a sistema complet, amb el seu servidor, les seves portes, els seus horaris i el seu registre. Escala bé per a una instal·lació de mida mitjana, s'administra des del navegador i té interfície de programació per parlar amb el que ja tinguis.
La segona resol la meitat dels casos reals: el lector penjat d'UNA ALTRA plataforma, la que ja hi ha posada. Compara l'empremta dins seu i cap amunt només envia un número de credencial, igual que un lector de targeta. La plataforma de sempre continua portant altes, baixes, horaris i registre. Menys sistemes, menys administradors, menys llocs on viu la dada.
I hi ha una tercera decisió, la més important per al RGPD: on viu la plantilla. Pot estar al servidor, al lector o a la targeta de la mateixa persona, que la porta a la butxaca i la presenta amb el dit. Aquesta última canvia tota la conversa: ja no hi ha una base central de trets biomètrics per robar, i qui perd la targeta ha perdut la seva plantilla i la de ningú més.
Convé saber també què es desa: no una foto de l'empremta, sinó una plantilla matemàtica treta d'ella. Això redueix el mal, no l'elimina, i no treu la dada de l'article 9. Qui digui el contrari està venent.
Per a qui encaixa, i per a qui no.
- Encaixa en poques portes amb molt a protegir, on el préstec de credencial és el risc principal: laboratori, cambra de producte, sala tècnica, armari de claus.
- Encaixa on cal un segon factor de debò: targeta I dit, no una cosa o l'altra. Aquí la biometria fa el que fa millor, que és lligar la credencial a la persona.
- Encaixa si ja tens una plataforma que et funciona i vols biometria només en aquelles portes, sense muntar un sistema paral·lel.
- No encaixa a la porta per on entren dues-centes persones en deu minuts. El problema no és la precisió: és la cua. Un segon més per persona a les set del matí acaba amb la porta falcada.
- No encaixa per fitxar, tret que algú pugui defensar la proporcionalitat per escrit. I gairebé ningú no pot.
- No encaixa on la feina espatlla el dit: obra, guants, fred. La cara resol part d'això i porta els seus propis problemes de llum.
- No encaixa si no hi ha ningú disposat a signar l'avaluació d'impacte. Sense això no és un projecte, és una multa ajornada.
Què hi fem nosaltres.
- La conversa de proporcionalitat primer, porta per porta. En sortim amb una llista curta de portes on se sosté i una altra on proposem targeta i procediment.
- El disseny amb la decisió d'on viu la plantilla presa a propòsit, l'alternativa per a qui no vulgui donar l'empremta, i el termini de conservació i l'esborrat escrits abans d'instal·lar.
- La instal·lació amb el cable del lector xifrat i no en clar. Un lector biomètric el cable del qual es pot punxar al marc és un lector car fent de lector barat.
- L'alta de les persones feta bé, que és on fracassen gairebé tots aquests projectes. Una empremta registrada amb pressa dona un lector que falla tres cops al dia durant dos anys, i la culpa se l'endú la tecnologia.
- La posada en marxa mesurant el que importa: quant triga de debò una persona a passar i quantes vegades ho repeteix. Amb la gent real, a la seva hora punta.
- El manteniment amb neteja del sensor, revisió dels lectors que fallen de més i repàs del registre de plantilles: qui continua donat d'alta i per què.
Qui la configura després de nosaltres.
Aquí hi ha una línia que no és tècnica, i convé respectar-la.
L'administració corrent la pot portar el client sense problema: es fa servir des del navegador i les altes, les baixes, els horaris i els permisos per zona no tenen misteri. Ho porta bé l'equip de seguretat i ho porta bé el d'informàtica, i en instal·lacions petites ho porta recepció amb dues hores de formació.
La diferència amb qualsevol altra plataforma és l'alta biomètrica. Donar d'alta una empremta no és teclejar un nom: és una tasca amb tècnica, i qui la fa malament genera un problema que apareix setmanes després. Aquesta tasca ha de tenir dues o tres persones designades i formades, no qui estigui lliure aquell dia.
I hi ha una part que no hauria de ser del client ni nostra en solitari: qui pot consultar i exportar el registre, i amb quin motiu. Això s'acorda amb qui porta la protecció de dades i es reflecteix en els permisos d'operador, que són fins i serveixen just per a això.
El que deixem per escrit: la formació als responsables de l'alta sobre el sistema real, el manual curt dels procediments de cada setmana, el procediment d'esborrat quan algú marxa i els permisos d'operador documentats. Les claus d'administrador són del client des del primer dia.
Migrar des d'una altra cosa.
La migració més habitual no és migrar: és afegir. Hi ha un sistema de targeta que funciona i es vol pujar el nivell en quatre portes. El més assenyat és deixar la plataforma com està i penjar-hi el lector, amb la targeta de sempre com a primer factor: ningú no canvia de credencial i el registre continua en un sol lloc.
Si el que hi ha és un sistema biomètric vell d'una altra marca, les plantilles no es traslladen: cada fabricant desa el seu en el seu format. Cal tornar a donar d'alta tothom, persona per persona. És una campanya de setmanes, i qui no la planifica la pateix el primer dilluns.
I a l'inrevés, si se surt de la biometria: l'esborrat de les plantilles s'ha de fer i s'ha de poder demostrar que es va fer. No és desinstal·lar un servidor i llençar els lectors a un contenidor.
Altres plataformes amb les quals treballem.
En gairebé tots els projectes amb biometria, la biometria només és una part. La resta la porta una altra plataforma, i convé que totes dues s'hagin pensat juntes.
Començar
T'han ofert biometria?
Explica'ns en quines portes i per a què. Et diem en quines se sosté, en quines proposem una altra cosa i què cal tenir escrit abans de comprar ni un lector.