WestPoint · Càmeres · Vivotek
Vivotek es va fer un nom amb l'ull de peix. Continua sent el seu terreny.
Taiwanesa, avui dins del grup Delta. Catàleg professional de mida mitjana, pensat per encaixar en el programari de vídeo d'altres, i amb fama merescuda en càmeres panoràmiques de sostre.
Quina mena de fabricant és.
Un fabricant de mida mitjana que ha triat ser bon convidat a casa dels altres.
La seva aposta és la integració: equips que s'entenen amb gairebé qualsevol programari de vídeo, amb eines per configurar en sèrie i sense obligar a muntar el seu propi sistema. Per a un integrador això és còmode, i per al client vol dir no quedar-se lligat.
On se li reconeix és a la panoràmica de sostre: una càmera amb objectiu d'ull de peix que cobreix una habitació sencera des d'un punt, i el programa després redreça la imatge perquè es pugui mirar a trossos. Ben feta servir substitueix tres càmeres i tres cables.
El que sacrifica és escala i gamma altíssima. No té el catàleg dels gegants ni l'especialització de les cases de nínxol, i en projectes molt grans apareix menys. A canvi la gamma professional té un preu raonable i es comporta de manera previsible.
On es porta bé.
En interiors amb sostre baix on cal veure la sala sencera: comerç, oficines, aules, sales d'espera, zones de caixa, passadissos que es creuen. Una càmera al sostre en comptes de tres a les parets, amb una canalització en lloc de tres.
I en instal·lacions mitjanes amb el programari de vídeo ja decidit, on el que es busca és equip professional que hi entri sense barallar-se i sense pagar per una família d'equips sencera.
On no la posaríem.
I el primer s'ha de dir clar, perquè és el malentès més freqüent amb les panoràmiques.
Una càmera d'ull de peix reparteix els píxels per tota l'habitació, així que el detall cau a mesura que t'allunyes del centre. Serveix per saber què passa i per on ha anat cadascú; no per identificar qui entra per una porta a dotze metres. Allà on calgui això, hi va una altra càmera apuntant a la porta, i les dues coses no se substitueixen.
Tampoc la proposem en exteriors durs amb distàncies llargues, ni en projectes grans on el que s'exigeix és un compromís llarg de cicle de vida i de recanvi. Aquí hi ha cases amb més múscul per sostenir això deu anys.
L'analítica que porta a dins, i on s'acaba.
La gamma actual porta detecció d'intrusió en zones, comptatge de persones i classificació del que es mou, i a les panoràmiques el comptatge sobre la imatge redreçada funciona bé per saber quanta gent entra i per on passa.
El límit té alguna cosa pròpia: sobre una imatge d'ull de peix, una persona a la vora es veu estirada i petita, així que qualsevol analítica encerta menys allà que al centre. Això no s'arregla amb ajustos; s'arregla col·locant la càmera on la zona important quedi a prop del centre.
El que ve ara és una recomanació amb part interessada, així que va declarat: a la mateixa casa hi ha IRIS Neural, l'NVMS d'Infinity Neural, l'altra empresa del grup. És producte nostre. Preferim que ho sàpigues llegint aquesta línia.
El que aporta és comprendre la situació i no només comptar passos, i relacionar aquesta càmera amb la resta. I si el que calia era saber quanta gent passa per una zona, la càmera sola en té prou i ho diem.
Què fem nosaltres.
- Decidir què resol una panoràmica i què no, punt per punt. El normal és una panoràmica per a la sala i una càmera normal per a la porta, no una cosa en lloc de l'altra.
- L'alçada i el lloc exacte al sostre, que en una panoràmica és la decisió sencera: mana la zona que ha de quedar a prop del centre, no la simetria del fals sostre.
- La llum del local, perquè una panoràmica mira a tot arreu alhora i això inclou la finestra: amb un aparador a contrallum, mitja imatge es cremarà i cal preveure-ho.
- La posada a punt amb el local en marxa i a l'hora de més pas, i la comprovació que la imatge redreçada es veu bé al programa del client, que no sempre és el del fabricant.
- El manteniment: firmware, contrasenyes del client, neteja de la bombolla i revisió de l'enquadrament a cada visita.
L'angle i l'alçada no es discuteixen al muntatge.
En una panoràmica de sostre no hi ha angle per ajustar després: l'única cosa que es decideix és on es fa el forat i a quina alçada queda. A tres metres i sobre la zona que importa, la imatge serveix durant anys; mig metre de més i quatre metres desplaçada, i la part útil de l'escena acaba a la vora, que és on aquesta mena de càmera veu pitjor. Això es decideix al projecte, amb el plànol del sostre al davant.
On continuar.
Abans de triar càmera cal decidir què es demana a cada imatge: veure, reconèixer o identificar. D'això parla l'àrea.
Començar
Vols cobrir una sala amb una sola càmera?
Explica'ns com és el local, a quina alçada és el sostre i què hauries de poder veure: si n'hi ha prou de saber què passa i per on, o si cal reconèixer la gent. Amb això et diem si una panoràmica arriba o si calen dues càmeres.