WestPoint · Càmeres · IDIS
IDIS es configura sola si tot és d'IDIS. Aquí hi ha la seva gràcia i el seu límit.
Coreana. Fabrica la càmera, l'enregistrador i el programa, i els fa reconèixer entre ells sense gairebé configurar res, sense llicències per càmera i amb garanties llargues. Com més barrejada estigui la instal·lació, menys avantatge té.
Quina mena de fabricant és.
Dels pocs que fan tota la cadena i la venen com una sola cosa.
La càmera, l'enregistrador i el programa són de la mateixa casa i estan pensats per trobar-se sols: es connecta l'equip i apareix al sistema sense barallar-se amb adreces ni usuaris. Això, que sembla poc, són hores de posada en marxa i són errors que no es cometen.
El segon és el model comercial: el programa de gestió no es paga per càmera i les garanties són llargues. En una cadena amb quaranta botigues, el que això canvia no és el preu de compra: és la factura anual i el nombre de trucades.
El que sacrifica és especialització. No és la casa a qui acudir per al punt impossible, ni la que més lluny arriba en analítica, i el seu avantatge es dilueix tan bon punt la instal·lació es barreja amb equips i programes d'altres.
On es porta bé.
En instal·lacions repetides: cadenes de botigues, sucursals, clíniques, escoles, gimnasos, comunitats grans. Llocs d'entre vuit i seixanta càmeres on no hi ha informàtic, on totes les seus es volen veure des de la mateixa aplicació i on reposar un equip ha de ser canviar-lo i res més.
I on el client vol que el sistema sigui seu de debò: cercar, exportar i donar d'alta un usuari sense trucar a l'instal·lador. Això depèn més de la senzillesa del programa que de qualsevol característica de la càmera, i aquí està resolt.
On no la posaríem.
La regla és senzilla: quan la cadena es trenca, l'avantatge desapareix.
Si el programari de vídeo ja està decidit i és d'una altra casa, o si la instal·lació ha de conviure amb càmeres de tres marques, es paga la comoditat d'un sistema tancat i s'utilitza com si fos obert. Aquí hi ha opcions millors.
Tampoc als punts difícils —contrallum fort, lectura de matrícula, llum gairebé nul·la— ni en grans centres de control amb integració a accessos, intrusió i sistemes de tercers, on el que es demana a la plataforma és una altra lliga.
L'analítica que porta a dins, i on s'acaba.
Porta el que una instal·lació d'aquest tipus necessita: intrusió en zones, creuament de línia, distinció entre persones i vehicles a la gamma que ho porta, i avís a l'aplicació. Ben ajustat, això cobreix el noranta per cent del que es demana en una botiga o una clínica.
El límit és el de sempre: regles dibuixades sobre la imatge, cada càmera pel seu compte, i res que entengui una situació. Al comerç això es nota de seguida, perquè el que de debò interessa —com es mou la gent, què passa a la cua, per què ningú no entra en aquell passadís— no es dibuixa amb una línia.
El que ve ara és una recomanació amb part interessada, així que va declarat: a la mateixa casa hi ha IRIS Neural, l'NVMS d'Infinity Neural, l'altra empresa del grup. És producte nostre. Preferim que ho sàpigues llegint aquesta línia.
El que aporta és això: comprendre el que passa a l'escena i convertir-ho en dades d'operació. Conviuen sense problema sobre les mateixes càmeres. I si el que cal és enregistrar bé i avisar d'una intrusió de matinada, el sistema sol ja ho fa.
Què fem nosaltres.
- Un disseny tipus per a la seu repetida, amb la mateixa càmera al mateix lloc a totes: una cadena amb vint botigues diferents costa vint vegades més de mantenir.
- L'elecció del punt on la imatge ha de servir de prova —la caixa, la porta— i, si cal, una càmera millor allà encara que trenqui la uniformitat.
- El pla d'enregistrament: quants dies es guarden de debò, què passa quan es trenca un disc i com surt un vídeo per a una assegurança o per a la policia.
- La formació de qui l'utilitzarà, que en aquestes instal·lacions és la meitat del projecte: cercar, exportar i què fer quan alguna cosa no apareix.
- El manteniment: firmware, contrasenyes del client, estat de discos i revisió de l'enquadrament a cada visita, perquè en una botiga els mobles es mouen cada temporada.
L'angle i l'alçada no es discuteixen al muntatge.
Al comerç la càmera es posa on queda dissimulada, i així es perd la meitat del que s'ha pagat: una cúpula al centre de la botiga a tres metres i mig veu caps i cistelles, no cares. Qui ha de sortir identificat passa per la porta i per la caixa, i és allà on va una càmera a l'alçada de la cara i amb la llum de cara, no a contrallum de l'aparador.
L'angle, l'alçada i la llum decideixen per sempre què es podrà fer amb aquella imatge. Es discuteix al projecte, amb el plànol del local, i no el dia del muntatge.
On continuar.
L'àrea explica el que no canvia amb la marca: quin detall cal, quant es guarda i qui pot mirar i exportar.
Començar
Moltes seus iguals i ningú d'informàtica?
Aquest és l'escenari on aquesta casa té alguna cosa a oferir. Explica'ns quantes seus són, quantes càmeres a cadascuna i qui utilitzarà el sistema, i et diem quin disseny tipus proposem i en quin punt convé sortir-se'n.