WestPoint · Càmeres · Hanwha Vision
Hanwha es fabrica fins al xip. I això es veu a contrallum.
Coreana, ve de l'antiga divisió de seguretat de Samsung i fa el seu propi processador d'imatge. Bona relació entre el que costa i com es porta amb llum difícil, i un programa de gestió que entra amb l'equip.
Quina mena de fabricant és.
Un fabricant vertical: dissenya el sensor, el processament i el programari, i els ven junts.
Fer el xip propi té una conseqüència pràctica: el fabricant decideix com es tracta la llum en comptes d'heretar el que porti un processador comprat a un altre. Això es nota a les escenes amb molt contrast i amb poca llum, que són les que trenquen la majoria d'instal·lacions.
El segon que defineix aquesta casa és que el programari de gestió ve amb la família d'equips i no com una factura a part per càmera. En una instal·lació mitjana això canvia el pressupost de manera visible.
El que sacrifica és l'obertura total. Funciona amb programari de tercers, però el millor que té —l'analítica i la gestió fina— es treu dins de la seva pròpia família d'equips. Com més barrejada estigui la instal·lació, menys se n'aprofita.
On es porta bé.
A l'interior industrial i logístic amb llum irregular: naus amb lluernes, passadissos de prestatgeria amb ombra profunda, portes de moll obertes al sol. L'equip de gamma mitjana d'aquesta marca aguanta aquest salt de llum millor del que el seu preu fa esperar, i en una nau amb vint càmeres això es tradueix en diners.
I on el client vol un sistema complet i senzill: càmeres, enregistrament i programa de la mateixa casa, amb el personal de seguretat cercant i exportant sense trucar a ningú. El catàleg és ample —domo, bala, multisensor, ull de peix, motoritzades—, així que es cobreix la instal·lació sencera sense forçar cap punt. Aquí l'avantatge no és tècnic: és que el sistema s'utilitza de debò.
On no la posaríem.
Hi ha dues situacions on proposar-la seria vendre còmode.
En instal·lacions on el programari de vídeo ja està decidit i és d'una altra casa, i el que s'espera de la càmera és analítica embarcada governada des d'aquell programa. Funciona, però es paga una part de l'equip que no s'utilitzarà, i alguns ajustos s'han d'anar a fer a la interfície de la càmera, que és exactament el que es volia evitar.
I als punts de debò difícils: un accés a contrallum total amb el sol de ponent de cara, una lectura de matrícula a molta distància, una escena amb llum gairebé nul·la i sense possibilitat de posar-hi un focus. Aquí la conversa ja no és de marca, és de quina òptica i quin sensor calen, i de vegades en surt una altra casa — o en surt moure la càmera, que és més barat i ningú no ho proposa.
L'analítica que porta a dins, i on s'acaba.
La gamma amb analítica a bord classifica el que es mou —persona, vehicle, cara, matrícula—, compta passos per una línia i avisa d'intrusió en una zona, i ho fa dins de la càmera. Això baixa moltíssim el nombre d'avisos ximples davant de la detecció de moviment de tota la vida, que salta amb una ombra i amb una bossa de plàstic.
I aquí hi ha el sostre. Classificar un objecte no és entendre una situació. La càmera sap que allò és una persona; no sap si aquella persona està discutint amb una altra, si porta el casc que avui cal perquè hi ha una grua treballant, o si el que és estrany és que sigui allà a aquella hora. Demanar-l'hi acaba en regles cada cop més complicades que algú desactiva un dimarts.
El que ve ara és una recomanació amb part interessada, així que va declarat: a la mateixa casa hi ha IRIS Neural, l'NVMS d'Infinity Neural, l'altra empresa del grup. És producte nostre. Preferim que ho sàpigues llegint aquesta línia.
El que aporta és aquesta comprensió de l'escena sobre les mateixes càmeres que ja hi ha posades. Conviuen sense problema: la càmera filtra a la vora i el sistema s'ocupa del que necessita context. I si classificar persona o vehicle és tot el que calia, amb la càmera sola n'hi ha prou i ho diem.
Què fem nosaltres.
- Separar els punts fàcils dels difícils abans de demanar preu. El catàleg és ample i la temptació és pressupostar-ho tot amb el mateix model; la diferència entre gammes en aquesta casa es paga justament als dos o tres punts on la llum és dolenta.
- L'òptica i l'enquadrament amb el plànol: quanta escena agafa cada càmera i quant detall arriba al lloc exacte on s'ha de reconèixer algú. El càlcul es fa abans de comprar, no en pujar al pal.
- La instal·lació: alçada i inclinació, segellat, alimentació pel cable de xarxa amb reserva, i les caixes de connexió accessibles sense muntar una bastida d'aquí a dos anys.
- La posada a punt a l'hora dolenta i de nit, amb la llum que de debò té aquell lloc. En aquesta marca hi ha molt marge d'ajust en exposició i en el tractament del contrallum, i sense tocar-ho s'està llençant la meitat del que s'ha pagat.
- El manteniment: firmware, contrasenyes a nom del client, i revisió de l'enquadrament càmera per càmera a cada visita. Una revisió que no comprova què es veu des de cada punt és una visita, no una revisió.
L'angle i l'alçada no es discuteixen al muntatge.
Amb el contrallum passa una cosa que només s'aprèn muntant: gairebé mai no es guanya ajustant la càmera. Es guanya girant-la quinze graus, baixant-la un metre o passant-la a l'altre costat de la porta.
L'angle, l'alçada i la llum decideixen per sempre què es podrà fer amb aquella imatge: si algun dia s'hi podrà llegir una matrícula, comptar persones o reconèixer una cara. Es discuteix al projecte, amb el plànol i a l'hora dolenta, i no el dia del muntatge.
On continuar.
L'àrea explica el que no canvia amb la marca: quin detall cal a cada punt, quant es guarda i qui pot mirar.
Començar
Instal·lació nova o ampliació de la que ja tens?
Explica'ns quants punts hi ha, com és la llum a cadascun i quin programa de vídeo fas servir avui. Amb això et diem on convé la gamma mitjana d'aquesta marca, on cal pujar i on el que toca és moure la càmera de lloc.