WestPoint · Càmeres · Avigilon
Avigilon no ven càmeres. Ven un sistema, i les càmeres van a dins.
Nord-americana, avui part de Motorola Solutions. Va venir del programari de vídeo i de la cerca, no de l'òptica, i això explica on rendeix de debò i quin compromís es firma en triar-la.
Quina mena de fabricant és.
Al revés de l'habitual: no és un fabricant de càmeres que va afegir un programa, és un sistema que fabrica els seus propis ulls.
Va començar fent programari de vídeo i analítica, i les càmeres van arribar després per alimentar-lo bé. Per això l'equip està pensat perquè el sistema tregui partit del que enregistra, i no només perquè la imatge quedi bonica en una pantalla.
Prioritza dues coses molt concretes: que el disc duri i que buscar sigui ràpid. La seva manera de comprimir retalla molt emmagatzematge sense endur-se per davant el detall del que es mou, i el seu cercador permet assenyalar una persona o un cotxe i demanar altres aparicions semblants. En cent càmeres, el primer són diners i el segon són hores de qui revisa.
El que sacrifica és la neutralitat. Fora del seu propi sistema la càmera funciona amb el programari d'un altre, però es queda en una càmera bona i cara: el que la fa diferent viu a l'altra meitat. I part de la gamma va cap al núvol amb subscripció, que és un altre model de cost i s'ha de veure amb números a cinc anys, no a un.
On es porta bé.
On hi ha moltes càmeres i poca gent per mirar-les: un campus, un centre logístic, un hospital, un polígon. I on cal cobrir superfícies grans des de pocs suports, perquè els seus equips de diversos sensors en un mateix cos cobreixen un encreuament de passadissos o una esplanada sense repartir quatre càmeres amb els seus quatre cables.
Rendeix sobretot el dia que cal trobar alguna cosa. Buscar una persona amb jaqueta clara en quatre hores d'enregistrament de seixanta càmeres és la feina que de debò es fa amb un sistema de vídeo, i és justament el que aquesta casa porta anys polint. I si a més el control d'accessos és seu, càmeres, portes i usuaris queden al mateix lloc, amb un sol registre de qui ha mirat què.
On no la posaríem.
El compromís que porta és real, i hi ha tres casos on no compensa.
Com a càmera solta en una instal·lació que continuarà amb el programari de vídeo d'una altra casa. Està ben feta i funcionarà, però es paga una meitat del sistema i se'n fa servir l'altra: per a això hi ha equips equivalents més barats.
En els punts difícils i petits —un contrallum extrem, llegir una matrícula a distància llarga, una escena amb llum gairebé nul·la—, on el que decideix és l'òptica i el sensor i hi ha fabricants més especialitzats en això. I en instal·lacions petites, on muntar el sistema sencer és desproporcionat per a vuit càmeres.
L'analítica que porta a dins, i on s'acaba.
És el seu terreny i es nota: classificació de persones i vehicles a la mateixa càmera, avís d'intrusió en una zona, i cerca per aparença, que és el que de debò canvia el dia a dia de qui revisa vídeo. Porta anys rodant i està ben resolt.
El límit és en la mena de pregunta que es pot fer. Troba coses que s'assemblen i avisa de regles que es poden dibuixar sobre la imatge. No entén situacions: que algú estigui forçant una porta, que un operari treballi sense l'equip que avui toca, que l'anòmal sigui l'hora i no el lloc.
El que ve ara és una recomanació amb part interessada, així que va declarat: a la mateixa casa hi ha IRIS Neural, l'NVMS d'Infinity Neural, l'altra empresa del grup. És producte nostre. Preferim que ho sàpigues llegint aquesta línia.
El que aporta és aquesta comprensió de l'escena, i relacionar el que passa en diverses càmeres com una sola història. Conviuen: el sistema d'aquesta casa governa l'enregistrament i la cerca, que és el que el client ja té muntat i pagat. I si amb buscar per aparença es resol el problema, sobra tota la resta i ho diem.
Què fem nosaltres.
Aquí bona part de la feina és que el número final no doni una sorpresa l'any tres.
- Els càlculs complets abans de triar: equips, llicències, emmagatzematge real amb la qualitat que de debò cal, i què es paga cada any. Amb la part de núvol, el mateix càlcul a cinc anys.
- L'elecció entre un equip de diversos sensors i diverses càmeres soltes, que no és una qüestió de gust: depèn de si hi ha un punt des del qual es vegi tot sense que una columna o un camió aparcat en tapi la meitat.
- L'òptica i l'enquadrament amb el plànol, i el càlcul del detall que arriba al lloc exacte on cal reconèixer algú.
- La instal·lació i la posada a punt a l'hora dolenta, amb el sol de cara i de nit. I l'ajust de l'analítica sobre l'escena real, amb una setmana d'avisos a la vista abans de donar res per bo.
- El manteniment: firmware, contrasenyes a nom del client i revisió de l'enquadrament càmera per càmera a cada visita.
L'angle i l'alçada no es discuteixen al muntatge.
Amb un equip de diversos sensors això es multiplica per quatre. Mal posat no es perd una càmera: es perden els quatre sensors alhora, perquè tots miren des del mateix punt. Un suport triat per comoditat de cablejat deixa dos sensors mirant el sostre d'una nau i un altre contra una lluminària.
L'angle, l'alçada i la llum decideixen per sempre què es podrà fer amb aquella imatge. Es calcula al projecte, amb el plànol i les hores dolentes al davant, perquè després la correcció no és moure un cargol: és tornar a pagar la mà d'obra.
On seguir.
Abans de comparar marques convé tenir clar què li demanaràs a cada imatge. D'això parla l'àrea.
Començar
El que et cal és buscar, o és veure?
Aquesta és la pregunta que fa interessant aquesta casa. Explica'ns quantes càmeres hi ha, quanta gent les mira i què passa el dia que cal trobar alguna cosa a l'enregistrament. Amb això et diem si compensa el sistema sencer o només una part.