L'enregistrament no sobreviu al tall per casualitat.

La feina d'un SAI sembla òbvia i no ho és. El que fa no és «que no marxi la llum»: és donar una estona de corrent. Què es fa amb aquesta estona és la decisió d'enginyeria, i hi ha dues respostes vàlides i una d'invàlida. Vàlides: aguantar fins que arrenqui un generador, o apagar el sistema de manera ordenada abans de quedar-se sense bateria. Invàlida: esperar que torni la llum, perquè això no depèn de tu.

En una instal·lació de vídeo això pesa més que en gairebé cap altra, per una raó senzilla: un tall de llum no és el moment en què menys falta fa l'enregistrament. Els talls es concentren en tempestes, en avaries i de vegades en un acte deliberat, i són just les estones de les quals després algú demanarà les imatges. Un sistema de vídeo que s'apaga amb la llum no té un forat: té el forat.

Els minuts de la fitxa es mesuren amb una càrrega concreta, que sol ser una fracció del que l'aparell pot donar. La pregunta útil és quants minuts dóna amb LA TEVA càrrega, i la relació no és proporcional: el doble de càrrega dóna bastant menys de la meitat de temps, així que la intuïció enganya cap al costat dolent.

I hi ha una sorpresa en què és «la teva càrrega». A l'armari d'una instal·lació de vídeo el que més consumeix no sol ser el servidor d'enregistrament: són els commutadors que alimenten les càmeres, i quaranta càmeres amb calefactor en una nit de gelada demanen el seu màxim just quan pitjor va. Dimensionar el SAI mirant només el servidor és l'error més comú de tots.

I l'autonomia baixa amb els anys: el SAI que el primer any donava de sobres pot estar donant la meitat sense que ningú hagi canviat res. Així que el compte es fa a l'inrevés: primer quant temps cal i per a què, després el consum real de l'armari, i per últim l'equip amb marge. Si el número surt just el dia de la instal·lació, està malament.

El que hi va: el servidor o enregistrador, l'emmagatzematge, els commutadors que alimenten les càmeres que de debò importen i —això s'oblida la meitat de les vegades— tot el que és al camí cap a fora. Un enregistrador viu amb l'encaminador mort no pot avisar ningú, així que l'equip de comunicacions i el transmissor d'alarmes van a dins.

El que no hi va: els monitors del lloc, la impressora, el carregador del portàtil d'algú, un ventilador, una estufa, i en general qualsevol cosa amb motor o amb resistència. Cada watt que s'hi endolla es resta dels minuts que tindrà l'enregistrador, i un monitor gran penjat «perquè hi havia un endoll lliure» pot endur-se una part apreciable de l'autonomia de l'armari sencer.

No és una regla teòrica: és la troballa més freqüent quan revisem una instal·lació aliena. Per això la llista del que hi ha connectat es deixa enganxada per dins de la porta de l'armari, en paper i amb data, on la veurà qui hi vagi a endollar alguna cosa.

I un avís a part: si el SAI ja existeix i alimenta altres coses de l'empresa, l'autonomia del vídeo depèn de decisions que pren un altre departament. Un SAI compartit sense acord escrit no és un SAI per al vídeo.

Si la bateria s'esgota i el servidor s'apaga de cop, passen tres coses i cap no és bona. L'índex de l'enregistrament —el que sap què hi ha enregistrat i on— pot quedar-se a mig escriure, i un índex inconsistent és vídeo que és al disc i no es troba. El sistema de fitxers necessita comprovar-se en arrencar, i en un conjunt de discos gran això pot durar molt, i durant aquest temps no s'enregistra. I el que la controladora de discos tenia pendent d'escriure es perd.

La diferència entre això i una apagada ordenada és un cable i una estona de configuració: el SAI ha de poder dir-li al servidor que està tirant de bateria, i el servidor s'ha d'apagar ell sol quan quedin uns minuts de reserva. Amb això, un tall llarg és una apagada neta i una arrencada normal: es perd el vídeo de l'estona sense corrent, que és inevitable, i res més.

Aquesta peça és de les més barates del projecte i la que falta més vegades, gairebé sempre per la mateixa raó: el SAI el va muntar l'electricista, el servidor el va muntar l'informàtic, i el cable que els uneix no era de cap dels dos.

I cal provar-ho traient el corrent de debò: que el servidor s'apagui quan ha de fer-ho i que en tornar la llum arrenqui sol i torni a enregistrar sense que ningú toqui res. Això últim suspèn més instal·lacions del que sembla, perquè molts servidors es queden apagats esperant que algú premi un botó el dilluns.

Les bateries són peces de desgast. No fallen de cop: van perdent capacitat, i en perden més de pressa com més calor fa on són —el mateix armari calent que castiga els commutadors—. El resultat és un equip que diu estar bé, perquè mentre hi ha corrent del carrer res no delata el problema, i que el dia que se li demanen deu minuts en dóna quaranta segons.

Per això la prova de càrrega no és opcional: treure el corrent de debò, amb la instal·lació funcionant, mesurar quant aguanta i anotar-ho amb la data. Dues proves separades per un any diuen més sobre les bateries que qualsevol indicador del panell. I el recanvi es planifica: és una línia del pressupost de manteniment, no una incidència.

El que sí que ajuda és la part de vigilància: una targeta de gestió que posa el SAI a la xarxa i permet que avisi —ha marxat la llum, està en bateria, la bateria s'ha de canviar—. Aquests avisos es porten al mateix lloc on arriben els del sistema de seguretat, perquè els vegi qui està de guàrdia i no una bústia que ningú no obre. I una sonda de temperatura a l'armari és la peça més barata de la instal·lació i la que avisa del problema que es menja els commutadors i les bateries alhora.

A l'armari de l'enregistrador, sempre, sigui la instal·lació gran o petita. Als armaris intermedis que alimenten càmeres quan aquestes càmeres han de continuar veient durant un tall —i això depèn de per a què hi són—. Al camí cap a fora, perquè la capacitat d'avisar sobrevisqui. I a l'armari on viu l'enllaç entre edificis.

I encaixa la part que no és el SAI i que s'oblida: una regleta d'armari amb mesura diu quant consumeix de debò aquell armari, que és la dada amb què es dimensiona tota la resta.

Un SAI no és un generador: dóna minuts, no hores. On l'enregistrament ha de continuar durant un tall llarg, la resposta és un grup electrogen i el SAI passa a cobrir el forat fins que el grup arrenca. Vendre autonomia d'hores a base de bateries és car, pesat i gairebé sempre una mala idea.

Un SAI no és la protecció elèctrica de l'edifici. Ajuda amb els alts i baixos de la xarxa, però la protecció contra sobretensions és feina d'electricista, i en instal·lacions amb càmeres a l'exterior és imprescindible: la tempesta que s'endú els equips gairebé mai no entra per l'endoll, entra pel cable de xarxa que ve de fora.

Un SAI de sobretaula no és el SAI d'un armari amb un servidor d'enregistrament i commutadors: dóna uns minuts amb una càrrega petita, no té manera d'avisar el servidor i les seves bateries s'esgoten abans. Ens l'hem trobat més d'un cop. I no el posaríem sense el compte d'autonomia, sense la llista del que es connecta i sense l'apagada ordenada provada. Un SAI posat sense aquestes tres coses és una despesa que dóna tranquil·litat i no dóna enregistrament, que és la pitjor combinació possible.

L'equip de TI del client porta sense problema la part que es veu des de la xarxa: llegir l'estat del SAI, rebre els seus avisos, veure el consum de les regletes, apagar un endoll a distància, mirar la sonda de temperatura. Els deixem la consola, el seu compte amb la seva contrasenya i els avisos dirigits on vulguin. La substitució de bateries també es queda a casa, amb el calendari que lliurem: quins equips hi ha, amb quines bateries i quan toca mirar-les.

La frontera és en tres coses que no són de consola. El compte d'autonomia quan s'afegeix càrrega, perquè cada càmera i cada commutador nou canvien els minuts i això es recalcula, no s'estima a ull. La cadena d'apagada ordenada, perquè tocar-la malament deixa un sistema que sembla protegit i es talla en sec. I tot el que és abans de l'endoll —quadre, proteccions, presa de terra—, que és feina d'electricista amb la seva signatura.

I si ja treballeu amb una altra marca de SAI i teniu contracte de manteniment, no hi ha res a canviar. En energia, encara més que en xarxa, la marca decideix poc: decideixen el compte d'autonomia, la llista del que hi ha connectat, l'apagada ordenada provada i el calendari de bateries. Això ho fem sobre l'equip que ja tens, i si no dóna els minuts que calen, et diem quants en dóna i amb quina mesura, i abans de signar.