Intrusió · IRIS Neural
La imatge del que ha disparat l'alarma.
En intrusió el problema no és detectar: és la falsa alarma. Això no hi afegeix un altre detector — hi afegeix la verificació que converteix un avís en una decisió.
El que aporta, i el que no.
No substitueix la central d'intrusió. La central fa el que li toca, amb el seu grau, la seva normativa i la seva connexió a central receptora si n'hi ha.
El que aporta és el que falta quan sona: saber què ha estat. Qui està de guàrdia mira la imatge del que ha disparat l'alarma i decideix, en comptes d'enviar una patrulla a cegues o —el que passa de debò a la tercera setmana— no enviar-la.
Avís, i va per davant: IRIS Neural és un producte d'Infinity Neural, l'altra empresa d'Upon Group. Encapçala aquesta llista i és nostre, així que llegeix-ho sabent-ho. Amb les altres som integradors; amb aquesta, a més, som qui la fa.
Zones i perímetres dibuixats sobre la imatge.
A més de verificar, detecta per si mateix: es traça una zona sobre la imatge i es diu què no hi hauria de passar i a quines hores. Una persona al moll a les tres de la matinada, algú que travessa una línia que ningú no travessa, un vehicle que es queda parat on ningú no s'atura.
Això no demana obra: la càmera ja hi és posada i la zona es dibuixa. És la diferència entre afegir una protecció i haver de cablejar un perímetre — i per això funciona bé com a capa que se suma al que ja hi ha, en llocs on un detector físic no tindria on anar.
I funciona sense internet, cosa que en intrusió importa més que enlloc: un sistema que deixa de vigilar quan cau la línia és exactament el que no serveix.
La falsa alarma, que és el tema de debò.
Un perímetre que avisa cinc vegades per nit per una branca deixa de ser un sistema de seguretat a la tercera setmana, perquè qui està de guàrdia aprèn a ignorar-lo. I un sistema que s'ignora és pitjor que no tenir-lo, perquè dóna la sensació que hi ha alguna cosa coberta.
Aquí la imatge ajuda dues vegades. Primer perquè distingeix: una persona no es mou com una branca ni com un gat, i això es pot aprendre. I segon perquè, quan tot i així salta de més, qui mira ho tanca en cinc segons en lloc de mobilitzar ningú.
El que no prometrem és zero falses alarmes. Ni amb això ni amb res: qui ho promet no ha posat mai un perímetre en producció. El que es pot fer és que en siguin poques i que les que hi hagi es resolguin mirant.
Començar
Ensenya'ns el perímetre.
Explica'ns què salta i quantes vegades per nit. Amb això ja es pot dir si el que falta és verificació, un altre detector, o moure el que hi ha.