Farem obra en un edifici en ús, què passa amb la detecció?

El segon és la pols. Els detectors de la zona es protegeixen perquè no s'embrutin, i cadascun que es tapa s'apunta en una llista amb la seva adreça. Aquesta llista és l'únic motiu pel qual un detector tapat es torna a destapar: sense ella apareixen tres anys després amb la funda posada, en una revisió, si hi ha sort. I s'ha d'avisar: el titular, el servei de prevenció, la central receptora si està connectat i l'assegurança quan l'obra té entitat.

I el tercer és el que queda quan l'obra s'acaba, que gairebé sempre és més del que sembla. Un entresolat nou crea un volum sota el forjat que ja no veu el detector del sostre; un envà parteix una zona en dues; un fals sostre canvia l'alçada útil; una porta que es treu trenca una separació entre sectors que el projecte donava per feta. Cap d'aquestes quatre coses no dona error a la central. Qualsevol canvi de compartimentació o de distribució obliga a revisar el repartiment de detectors, la definició de les zones, la retolació i els plànols. La compartimentació en si —envans, segellat de passos d'instal·lacions, portes resistents al foc— és protecció passiva i l'executa un altre gremi: nosaltres diem què es trenca de la detecció quan això canvia, i segellem els passos que obrim nosaltres.